Revisió del 23:06, 27 juny 2010 modifica KamikazeBot (discussió \| contribucions) Bots 15.095 edits m Robot modifica: en:Casson ← Edició anterior		Revisió del 11:43, 6 feb 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 4: '''del turó''', amb els grups '''dalimchi''', '''dumna'''. '''del peu del turó''', que agrupa les divisions: '''sud''' (kocheyali, tachi) '''tule kaweah''' (kawia, wukchamni, yawdanchi, yokoa) **'''poso creek''' (palevyami, toihieha, kumachisi) Línia 20: == Costums == Pertanyien a una confederació de 40 tribus, avui desapareguda, eren un dels pobles californians més nombrosos i representaven la cultura tradicional dels pobles del centre del Pacífic, amb diferències interessants. Cada tribu tenia un capdill hereditari o escollit per les dones, i presidien les cerimònies religioses; les viles consistien en una filera única de cases comunals en forma de falca i sostre d'herbes, i cases de suor d'ús comunitari. Menjaven aglans i caçaven dants i cérvols, també es menjaven els gossos, però no els coiots ni els serps de cascabells, que eren considerats sagrats. A les cases comunals podien viure deu o més famílies, i els homes duien poca roba, anaven nus o amb eslips, mentre que les dones duien la típica faldilla-cinturó d'escorça amb la cara i el cos sovint tatuats. La castedat de les dones es valorava molt abans de l'arribada dels blancs. El matrimoni era per compra, i el marit vivia en la seva casa de nuvi. La poligàmia bé que era acceptada, però rarament es practicava. La vida religiosa era moderadament organitzada i creien en molts esperits d'animals coneguts. El xamanisme era important en nombrosos rites. Els de la vall sud feien la Watiyod o dansa de la primavera, i la cerimònia de la serp de Cascabell recordava la cerimònia de la serp dels hopi. Els nois eren iniciats amb estramoni a la cerimònia '''toloache'''. També tenien importància els pallassos i els travestits per a les cerimònies d'enterrament. Els morts eren enterrats o cremats, i observaven la cerimònia anyal de dol comuna a tot Califòrnia. Les dones feien cistelles guarnides amb plomes de guatlla o picafustes. Les safates de Tulare i els cistells de coll d'ampolla són exhibits actualment en nombrosos museus. També feien terrissa crua, apresa dels veïns xoixons, més tard enemics seus. Línia 32: == Història == Encara que havien format una confederació poderosa (potser eren 18.000 el 1800), foren sovint atacats pels [[paiute]] i [[xoixon]]. Els blancs arribaren el 1848, amb la febre d'or californiana. El 1850 els blancs els declararen la [[Mariposan Indian War]], juntament contra els [[miwok]]. Atacaren als minaires però foren desfets pel Mariposa Volunteer Batallion de James Savages, qui els atacà a Sierra Nevada el 1851. Des del 1852 els establiren en reserves i van disminuir molt en nombre, de manera que foren degradats racialment.

Yokuts: diferència entre les revisions