D'Ací i d'Allà: diferència entre les revisions

'''D'Ací i d'Allà''' fou una revista catalana que s'edità a Barcelona entre [[1918]] i [[1936]], d'aparició mensual fins el [[1931]] i trimestral des d'aleshores. Fou considerada la primera revista catalana de caràcter europeu. També va suposar un instrument de difusió de propostes d'urbanitat i de comportament social adreçades a la burgesia urbana de [[Catalunya]], alhora que pretenia aproximar aquest sector social al catalanisme polític. El seu caràcter fou eclèctic i gaudí d'una presentació acurada i luxosa, a l'estil de Vanity Fair, Vogue o Harper's. Desaparegué quan esclatà la [[guerra civil]].

 

L'etapa en que va néixer d'Ací d'Allà era una època dura, de crisi social a l'estat espanyol i també a Catalunya. Amb el record de la Setmana Tràgica encara viu, en ple pistolerisme i amb el règim de la restauració en crisi. També era recent la desaparició d'una de les principals revistes catalanes del moment, Il·lustració Catalana, víctima de l'encariment del preu del paper.

És en aquests context en el que, el 10 de gener de 1918 surt a la venda el primer número del que serà d'Ací i d'Allà. Sota la direcció els primers dos anys de Josep Carner, autor i periodista català altament reconegut, va iniciar la seva publicació mensual. Amb la seva redacció ubicada a la llibreria Catalonia, els seus continguts versaven sobre l'art i l'actualitat, amb un estiu europeista però centrat en el territori català, tot emmarcat en una línia propera a Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, i del seu projecte d'Editoral Catalana.