Al-Hadath: diferència entre les revisions

Al-Hadath fou ocupada per primer cop en temps del califa [[Umar]] pel general [[Habib ben Maslama]] que servia aleshores a les ordes del general [[Iyad ben Ghanam]]. Fou una base pels atacs de les forces del califat a territori bizantí. Vers el [[749]] o [[750]] els bizantins van recuperar la ciutat i fortalesa però la devien perdre uns anys després; el [[778]] el general Miquel Lachanodrakon la va devastar i el califa [[al-Mahdi]] la va fer reconstruir dos anys després i rebatejada com al-Mahdiyya o al-Muhammadiyya. Musa [[al-Hadi]] la va repoblar amb gent dels pobles de la regió però els atacs bizantins i el clima no eren favorables al tipus de construcció de fusta i va acabar cremada pels bizantins (els armenis i turcs l'anomenen Göynük que vol dir "cremada"). Harun al-Rashid la va fer reconstruir i la va fortificar; una guarnició important estava estacionada a la fortalesa en el seu regnat igual que a d’altres fortaleses de la regió. El [[947]] fou ocupada per Lleó Focas, fill de [[Bardas Focas]], que va arrasar les fortificacions. L'[[hamdànida]] [[Sayf al-Dawla]] la va reconquerir i reconstruir el [[954]] però els bizantins la van recuperar el [[957]] i fou altre cop arrasada. Va restar bizantina i després armènia fins el [[1150]] quan fou ocupada pel seljúcida [[Masud ben Kilidj Arslan]], però va retornar als armenis que la van perdre definitivament el [[1272]] a mans de [[Baybars]], sultà mameluc. Llavors estava poblada per kurds que l'anomenaven Alhan, i era lloc de pastar els ramats. El [[1436]] va servir de base per l'atac del mameluc [[Barsbay]] contra [[Dhu l-Kadr]].

 

 

== Bibliografia ==