Teoria del caos: diferència entre les revisions

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d'Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l'anomenat «[[problema dels tres cossos]]». Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que nogensmenys no s'apropen o s'allunyen indefinidament d'un punt. [[George David Birkhoff|G. D. Birkhoff]], [[Andrey Nikolaevich Kolmogorov|A. N. Kolmogorov]], [[Mary Lucy Cartwright|M. L. Cartwright]], [[John Edensor Littlewood|J. E. Littlewood]] i [[Stephen Smale]] realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d'[[equació diferencial|equacions diferencials]] no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, la [[turbulènciaflux turbulent]] en el cas de Kolmogorov i qüestions d'enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s'havia observat en el moviment planetari, sí s'havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que no cal confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què estava passant.