Àsia Sud-oriental: diferència entre les revisions

L'escultura de pedra arenisca rosa de [[Mathur]] es va desenvolupar durant el període de l'[[Imperi Gupta]] (segles IV-VI aC) i va arribar a una molt alta puresa d'execució i delicadesa en el modelatge. Aquesta rebé més tard la influència de l'art xinès amb l'estil desenvolupat durant la [[dinastia Sui]], i diferents estils artístics en la resta de l'[[Àsia oriental]]. Durant els darrers segles abans de l'era cristiana, al nord de l'Índia (actualment el sud de l'[[Afganistan]] i nord dedel [[Pakistan]]), es van fer més escultures anatòmicament realistes, que sovint representaven episodis de la vida i ensenyaments de [[Siddharta Gautama|Buda]]. Encara que l'[[Índia]] té una llarga tradició escultòrica i un domini de la [[iconografia]], [[Siddharta Gautama|Buda]] mai va ser representat en forma humana abans d'aquest moment, sinó només a través de símbols, com la [[stupa]]. Aquesta alteració en l'estil pot deure's al fet que l'escultura [[budisme|budista]] de [[Gandara]] podria haver rebut influència [[Pèrsia|persa]]. El cèlebre bronze de la [[dinastia Chola]] (850-1250) del sud de l'[[Índia]] són de particular interès, la figura de Natarajan és l'exemple clàssic. Les tradicions de l'escultura índia continuen en els nostres dies per exemple, en el [[granit]] tallat de Mahabalipuram derivats de la [[dinastia Pallava]]. L'escultura contemporània [[Índia]] sol ser polimorfa, i inclou figures importants com [[Dhruva Mistry]].