Palau de Benicarló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-extingida +extinta, -Extingida +Extinta) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{Edifici
|nom
|imatge
|mida_imatge
|peu
|tipus_edifici
|arquitectes
|arquitecte
|començament
|consagració
|acabament
|cronologia
|localització
|estil
|materials_utilitzats =
|sistema_constructiu
|alçat
|inclinació
|imatge_a
|mida_imatge_a
|peu_a =
|planta = |
|
|
}}
El '''Palau de Benicarló''' (o '''Palau dels Borja''') és la seu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat al nucli antic de la ciutat de [[València]]. Es tracta d'un edifici del [[arquitectura
== Història de l'edifici ==
Línia 47:
Pujals construirà una capella per a la residència familiar, a la zona que recau als jardins, allí es col·locaran dues làpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856), els seus pares i la seua dona. El [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Aquest havia nascut a [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es casà amb Assumpció Pujals i Perellada. A aquesta última amb la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau (1884).
És l'època
[[Fitxer:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]]
Línia 58:
Acabada la guerra el palau va tornar a Guillem Pérez de Sanmillán i Fontanals, II marqués de Benicarló. Aquest efectuà algunes reparacions, i hi va hostatjar al dictador [[Franco]] durant les seus visites a [[València]].
L'any [[1973]] el palau va ser venut a l'Estat, que tenia la intenció d'instal·lar la ''Jefatura Provincial del [[Movimiento Nacional]]''.
Amb l'arribada de la "Transició" s'obri un període d'incertesa sobre el destí de l'edifici. El [[1977]] es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern per-autonòmic, s'utiliztà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per allotjar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adapatció dirigides per [[Carlos Salvadores]], el [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació general de l'edifici, amb la construcció de l'hemicicle i altres dependències. El 29 de setembre de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des de [[1992]] fins el 1994 s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del segle XIX).
| |||