Aberri Eguna: diferència entre les revisions

Tanmateix, a causa de la falta de proves, actualment aquesta datació no es considera fiable. Alguns historiadors consideren que els líders nacionalistes van fer coincidir l'''Aberri Eguna'' amb el Diumenge de Resurrecció en un intent de dotar a la festa d'un major simbolisme, incidint en el caràcter profundament catòlic del nacionalisme basc davant el secularisme de la [[Segona República Espanyola]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2214030 El culto a Sabino Arana: La doble resurreción y el origen histórico del Aberri Eguna en la II República], José Luis de la Granja, ''Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales'', ISSN 1575-0361, Nº 15, 2006, pags. 65-116: {{Citació|L'anàlisi se centra en l'origen històric d'una commemoració: el Dia de la Pàtria o Aberri Eguna, organitzat pel PNB a Bilbao el diumenge de Pasqua de 1932 per celebrar el cinquantenari del "descobriment" del nacionalisme per Sabí Arana en una conversa mantinguda amb el seu germà Luis a casa seva. Utilitzant documentació inèdita de l'Arxiu del PNB, aquest article demostra que tal revelació no va succeir la Pasqua de Resurrecció de 1882, sinó que aquesta festivitat religiosa va ser escollida pels organitzadors del primer Aberri Eguna es va convertir a la festa oficial d'índole política i religiosa del Pnv, que va continuar celebrant-la anualment durant l'Ii República.}}</ref> No s'ha d'oblidar el simbolisme del descobriment d'Arana, considerat pels nacionalistes bascos com la ''resurrecció'' de la nació basca.<ref>"Es va elegir la Pasqua de Resurrecció, perquè va ser la resurrecció de l'ànima basca per a Jaungoikua eta Lagi-Zarra (Déu i Llei Vella), va ser la resurrecció de la nostra pàtria, el miracle que es va operar en aquell matí de l'any 1882" (Diari "[[Euzkadi]]", 31 de maig de 1936).</ref>

* Berriozabal, Roman: "ABERRI EGUNA (GASTEIZ 1934) ¡EUSKADI ENTERA ESTA CON ARABA!" (Ed. Arabera Kultura Taldea. ISBN 9788495774156)