Guerra russo-turca (1787-1792): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
El [[1786]], [[Caterina II de Rússia]] va fer la seva entrada triomfal a la [[Crimea]] annexionada en companyia del seu aliat, l'emperador [[Josep II d'Habsburg]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Aquests esdeveniments, juntament amb la fricció causada per mútues acusacions d'infracció del [[Tractat de Küçük Kaynarca]], amb el que havia acabat l'anterior guerra, inflamà l'opinió pública de [[Constantinoble]]. Els ambaixadors [[Regne Unit|britànic]] i [[França|francès]], per la seva banda, també van donar el seu suport incondicional als partidaris de la guerra.
La guerra es va declarar el [[1788]], però els preparatius de Turquia van ser inadequats i el moment mal triat, amb Àustria aliada amb Rússia, fet conegut pels turcs només quan ja era massa tard. Els turcs van aconseguir que els austríacs es retiressin de [[Mehadia]] i van conquerir el [[Banat]] (1789), però a [[Moldàvia]] el mariscal de camp [[
Els generals turcs eren incompetents, les expedicions d'auxili a [[Tighina|Bender]] i [[Akerman]] fracassaren, [[Belgrad]] va ser pres pel General [[Ernst Gideon von Laudon|Laudon]] d'[[Àustria]], la fortalesa inexpugnable d'[[Izmail]] va ser capturada per [[Aleksandr Suvorov|Suvorov]] mitjançant l'ús d'atacs sorpresa d'infanteria i artilleria combinades, [[Fiódor Uixakov|Uixakov]] va destruir la flota otomana a [[Batalla de Fidonisi|Fidonisi]], [[Batalla de Tindrà|Tindrà]], [[Batalla de l'estret de Kerch|Estret de Kerch]] i [[Batalla del cap de Kaliakra|Cap Caliacria]], i la caiguda de [[Anapa]] davant [[Ivan Gudòvitx]] va completar la sèrie de desastres turcs.
| |||