Émile Zuccarelli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:ZuccarelliLang.jpg|300px|thumb|Émile Zuccarelli i [[Bernard Lang]]]]
'''Émile Zuccarelli''', ([[Bastia]], [[Alta Còrsega]], [[4 d'agost]] de [[1940]]) és un polític
== Biografia ==
Línia 7:
El 1982 fou nomenat vicepresident de l'[[Assemblea de Còrsega]], encarregat dels transports, i diputat a l'[[Assemblea Nacional Francesa]] per l'Alta Còrsega el 1986, escó que va mantenir fins el 2007. El 1989 fou escollit també alcalde de Bastia. Va assolir una forta implantació local i es va oposar fermament als [[nacionalisme cors|independentistes corsos]], la qual cosa el va fer objectius d'alguns atemptats. Membre de l'ala republicana del [[Partit Radical d'Esquerra]], ha participat en el [[Grup dels Dotze]], un col·lectiu de diputats de dret i esquerra dirigents d'empreses. Fou ministre de Correus i Telecomunicacions el 1992-1993 del govern de [[Pierre Bérégovoy|Bérégovoy]], on defensà el servei públic de les PTT. Després fou ministre de la funció pública, però quan es va dur a terme la reforma de l'Estat i la descentralització en el govern de [[Lionel Jospin]] va dimitir el 27 de març de 2000 perquè considerava que es feia concessions als nacionalistes.
Va esdevenir portantveu del MRG sota la presidència de [[François Doubin]], el [[1986]], i després
Principal dirigent de l'oposició interna a [[Jean-Michel Baylet]] al si del PRG, es va apropar al moviment ''republicà d'esquerres'' en defensar la candidatura de [[Jean-Pierre Chevènement]] a les eleccions presidencials de 2002, amb el que compartia la mateixa visió de Còrsega dins al República, alhora que el PRG presentà un candidat que pretenia combatre el comunitarisme, [[Christiane Taubira]].
Línia 13:
Força conscienciat en la qüestió corsa, encarna la defensa dels valors republicans contra les derives autonomistes i al separatisme. El 2000 la seva oposició a negociar amb els nacionalistes corsos que refusen condemnar la violència i els atemptats terroristes li valdrà ser exclòs del govern de Lionel Jospin.
Després del [[referèndum del 6 de juliol de 2003]] organitzat Còrsega per [[Nicolas Sarkozy]] (amb suport del [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]]
A les [[eleccions a l'Assemblea de Còrsega de 2004]] encapçalà la llista esquerrana ''Còrsega dins la República''. Però el seu rebuig a fer concessions als nacionalistes corsos i la defecció que patí de la llista dirigida per l'altre diputat del PRG de l'Alta Còrsega, [[Paul Giacobbi]], li impedí assolir la presidència de l'[[Assemblea de Còrsega]]. Tot i això, és considerat el líder de l'esquerra a Còrsega i referència dels republicans insulars.
Línia 23:
A les eleccions presidencials de 2007, va donar suport la candidatura de [[Ségolène Royal]] qui, quan va visitar Bastia el juliol de 2006, es va comprometre a no reobrir el debat institucional a l'illa.
El [[17 de juny]] de [[2007]] va perdre el seu escó de diputat en profit de [[Sauveur Gandolfi-Scheit]] (UMP) en obtenir el 46,11% dels vots, en unes eleccions on els nacionalistes corsos havien considerat la desfeta de Zuccarelli ''prioritat absoluta''. No obstant això, fou reelegit alcalde de Bastia el 16 de març de 2008 amb el 57 % dels sufragis.
== Mandats ==
Línia 35:
* 19/06/[[1995]] - 25/07/[[1997]] : alcalde de Bastia (Alta Còrsega)
* 01/06/[[1997]] - 04/07/[[1997]] : diputat de l'Alta Còrsega
* 04/06/[[1997]] - 27/03/[[2000]] : ministre de la Funció Pública, de la Reforma de l'Estat i de la Descentralització en el govern de [[Lionel Jospin]]
* 26/07/[[1997]] - 28/05/[[2000]] : adjunt a l'alcalde de Bastia (Alta Còrsega)
* 16/03/[[1998]] - 01/07/[[2002]] : membre de l'[[Assemblea de Còrsega]]
| |||