Évora: diferència entre les revisions

|municipi = Évora

|imatge_blasó = EVR.png

|imatge_bandera = Pt-evr1.png|200px

|fotografia = TemploRomanoEvora.jpg

|fotografia_descripció = Temple romà d'Évora

|regió = [[Alentejo]]

|subregió = [[Alentejo Central]]

|districte = [[Districte d'Évora|Évora]]

|província =

|altitud = 247

|coordenades = {{coor dm|38|34|N|7|54|W|type:city(8048)_region:PT}}

|freguesias = 19

|sant_patró = [[Sant Pere]]

|festa_municipal = [[29 de juny]]

|codipostal = 7000

|url_oficial = http://www.cm-evora.pt

Fou la romana ''Liberalitas Julia'', que els visigots van anomenar ''Elbora'' o ''Erbora'', nom que fou adoptat pels àrabs quan la van conquerir al segle VIII sota la forma '''Yabura'''. La ciutat va pertànyer al districte de [[Beja]] i segons [[Ibn al-Faradí]] era seu d'un cadi. El segle X era força important i diversos cantons en depenien, segons [[al-Razi]], però [[Ibn Hawkal]] ni l'esmenta. Ibn Hayyan, recollit per la Cronica leonea i najerense, diu que fou atacada pel rei lleonès [[Ordoni II de Lleó|Ordoni II]] el 913; en aquest temps hauria tingut uns 5000 habitants; la resta del segle va patir les lluites entre els diversos senyors locals i es va despoblar de cristians; se'n va apoderar el senyor de Badajoz, Abd Allah [[Abd al-Rahman ibn Marwan ibn Yunus|Abd al-Rahman ibn Marwan al-Djilliki]], de la dinastia marwànida, amb l'ajut del [[mawla]] Masud al-Surunbaki; fou repoblada per evitar la penetració dels berbers. Retornada al control dels omeies a la segona meitat del segle X, al segle Xi fou la segona ciutat de la taifa de Badajoz de la dinastia [[aftàsida]]; el seu governador era el segon personatge més important de l'emirat i entre ells destaca Ubayd Allah al-Djarraz, cosí de l'emir [[Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar]] que va morir en la guerra contra els [[abbadites]] de [[emirat de Sevilla|Sevilla]] (1051). El darrer emir [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas|Umar ibn Muhammad al-Muttawakkil]] en fou governador abans de pujar al tron, quan a Badajoz governava el seu germà [[Yahya ibn Muhàmmad al-Mansur]]. El seu port principal era Kasr Abi Danis ([[Alcácer do Sal]]) Va prosperar contínuament i el 1141 va adquirir autonomia en les segones taifes sota els Banu Wazir. Sidray ibn Wazir va restaurar la muralla entre 1147 i 1151; Sidray va emetre moneda a la ciutat el 1146. Va caure en poder dels cristians per la conquesta que va fer el senyor portuguès Giraido Sempavor (1161) que va conquerir també altres ciutat de l'[[Alentejo]].