Al-Mustaín (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot modifica: hu:Al-Musztaín abbászida kalifa
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mustaín bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Mustaín ''' (en {{lang-ar|'''أبو العباس أحمد المستعين بالله'''}}, ''Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Mustaʿīn bi-Llāh'') ([[836]]-[[866]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[862]]-[[866]]). Era fill de Muhàmmad (germà dels califes al-Wàthiq 842-847, i [[al-Mutawàkkil]] 847-861, i fill del califa [[al-Mútassim]] 833-842) i cosí germà del seu predecessor [[al-Múntassir]] (861-862). La seva mare era una concubina esclava anomenada Mukharik.
 
Fou posat al tron per la guàrdia turca de [[Samarra]] que havia deposat al seu cosí ([[9 de juny]] del [[862]]). Els partidaris d'[[al-Mútazz]], el germà d'al-Muntassir, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confirmar com a governador militar de Bagdad a [[Muhammad ibn Abd Allah ibn Tahir]] (851-867) i va confiscar els bens d'al-Mútazz (que després serà califa el 866-869) i el seu germà al-Muayyad, que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.<ref> ell mateix no obstant va caure poc després en desgracia i fou exiliat a [[Creta]], ocupant el seu lloc Shudja ibn al-Kassim </ref>
Línia 11:
 
==Referències==
*[http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]
*[http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1.