Alo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripcio a la imatge Wallis and futuna flag.svg
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de |Alo|
|topònim = Alo
|oficial =
|bandera= Flag of Alo.gif
|país = [[Fitxer:Flag_of_France.svg|20px|França]] [[França]]
|fotografia =
|fotografia_descripció =
|localització = [[Fitxer:WF -Hoorn.png|250px|Localització d'Alo]]
|admin_tipus1 = [[Estat]]
Línia 12:
|admin2 = [[Fitxer:Wallis and futuna flag.svg|20px|Wallis i Futuna]] [[Wallis i Futuna]]
|admin_tipus3 =
|admin3 =
|admin_tipus4 =
|admin4 =
|admin_tipus5 =
|admin5 =
|codi_iso_ref = [[Codi INSEE]]
|codi_iso =
|codi_postal =
|població = 2892
|any_cens = 2003
Línia 25:
|altitud =
|coordenades = {{coord|-13.3|-176.166667|type:city(66700)_region:FR|format=dms|display=inline,title}}
|web =
}}
'''Alo''', també conegut (no oficialment) com '''Tu'a''' i '''Regne de Futuna''' és un dels 3 regnes oficials del territori d'ultramar francès de [[Wallis i Futuna]], i ocupa dos terços de l'est de [[Futuna]], uns 53 kilòmetres quadrats, i la major part d'illa deshabitada d'[[Alofi]] (32 kilòmetres quadrats); el total és de 85 km². Igual que els altres regnes nadius de l'illa, Alo signà un tractat amb [[França]], pel qual esdevingué un protectorat i posteriorment, un territori dependent de [[Nova Caledònia]], abans de ser un territori independent d'ultramar.
 
== Geografia ==
El territori consta de 9 poblacions, amb una població segons el cens de [[22 de juliol]] de [[2003]] de 2.892 habitants. El 97,3 % de la població són polinesis de parla [[futunià|futuniana]] i religió catòlica. La capital es [[Mala'e]], amb una població de 238 persones. EL nucli amb més habitants és Ono, amb 738 habitants. El rei porta el títol de ''Tuigaifo'', i actualment el deté [[Petelo Vikena]], coronat el 6 de novembre del [[2008]]. Té un aeroport a Vele.
[[Fitxer:Futuna alofi.jpg|thumb|250px|Mapa dels Regnes d'Alo i Sigave]]
== Població ==
{| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0"
|-style="background: #cccccc;"
! align ="left"|Nucli || align="right"| Població</br>([[Cens]] 2003-07-22)
|-
| style="background: #eeeeee;" colspan="2" align="center"|'''Alofi'''
|-
|Alofi (Alofitai) || align="right"| 2
|-
| style="background: #eeeeee;" colspan="2" align="center"|'''Costa Nord Futuna'''
Línia 61:
| Vele|| align="right"| 303
|-style="background: #dddddd;"
|'''Alo (Tu`a)'''|| align="right"| 2993
|-
|}
Línia 111:
== Política i Institucions ==
 
El Tuiagaifo d'Alo disposa de cinc ministres en qualitat de portaveus als consells, però tenen una autoritat limitada directament sobre els caps de les 9 viles designats per les famílies principesques, que poden deposar el rei amb facilitat. Endemés, el rei d'Alo té un cap de cerimònies i un cap de policia
 
== Història ==
 
Fa 5000 anys (3000 aC) els habitants de la costa de la [[Xina]] meridional, conreadors de mill i arròs, començaren a creuar l'estret per instal.lar-se a [[Taiwan]]. Cap el [[2000 aC]] té lloc la migració de [[Taiwan]] a les [[Filipines]]. Noves migracions es van produira de les [[Filipines]] a [[Cèlebes]] i [[Timor]], i d'allí a altres illes de l'arxipèlag d'[[Indonèsia]]. Al voltant de 1500 aC. es produí un altre moviment de [[Filipines]] a [[Nova Guinea]], i d'allí a les illes del Pacífic. Els austronesis són probablement els primers navegants en la història de la humanitat.
 
Els primers visitants europeus de [[Futuna]] reconeguts per la història, va ser [[Willem Schouten]] i [[Jacob Le Maire]], que van desembarcar a l'illa el [[22 de maig]] de [[1616]]. Pilotaven l'Eendracht , navili de 350 tones procedent dels [[Països Baixos]]. Batejaren les illes descobertes com a Illes Horn i hi van romandre uns vuit dies abans de sortir cap a [[Nova Guinea]] i les [[Moluques]]