Vèlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ka:ელეია |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 6:
Fou una colònia de [[Focea]] derivada d'una expatriació voluntària per evitar quedar sota domini persa al temps de la conquesta de [[Jònia]] pel general Harpagos ([[544 aC]]). Els emigrants es van establir a [[Alàlia]] ([[Còrsega]]), colònia que els foceus havien fundat vint anys abans. Enfrontats a etruscs i cartaginesos els grecs d'Alàlia foren derrotats en una batalla naval i la colònia va entrar en decadència (abans es pensava que els habitants se'n havien anat, però ara se sap que només va marxar una part i el final d'Alàlia es va produir mes tard). Els emigrants d'Alàlia es van establir en part a [[Massàlia]] i en part a [[Rhegium]], però els que van anar a aquesta ciutat en van sortir al cap d'un temps i van fundar Hyele a la costa de [[Lucània]]. La fundació no està datada però fou vers el [[540 aC]].
Al cap d'un temps de treball la ciutat, dedicada al cultiu de la terra i al comerç, es va fer prospera. S'han trobat moltes monedes de plata, i fou seu d'una escola de filosofia, però de la seva història interna no es coneix gairebé res. Estrabó diu que era coneguda pel seu bon govern; se sap que [[Parmènides]] li va donar un codi de lleis que els magistrats juraven anualment. Un deixeble de Parmènides, anomenat Zenó, fou assassinat per Nearcos o Diomedó que es va proclamar tirà, però la tirania fou temporal. Estrabó informa que els eleans van guanyar en un enfrontament amb Posidònia però no sabem de que es tractava; també va derootar als lucanis. L'escola de filosofia [[Escola eleàtica|eleàtica]] fou fundada per [[Xenòfanes de Colofó]], nascut a [[Colofó]] i establert a la ciutat, i que fou continuada per Parmènides, autor del codi de lleis, i després per Zenó, ambdós nascuts a la ciutat; natural de la ciutat es creu que podé ser
No se sap quant, però aviat, la ciutat es va fer aliada de Roma. [[Ciceró]] l'anomena ciutat federada i a la [[Segona Guerra Púnica]] va contribuir amb la seva quota a la flota romana.
Línia 12:
Va rebre la franquícia romana en virtut de la llei Júlia el [[90 aC]]. Sota domini romà va continuar essent una ciutat prospera i que es destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i Horaci es va interessar per la ciutat com a substituta de [[Baiae]]. Trebatius, amic de Ciceró, hi va tenir una vila. No s'esmenta durant la resta del Imperi i ja no apareix als Itineraris però va seguir existint. Al ''Liber Coloniarum'' apareix com una de les prefectures de Lucània i com a municipi, categoria que també es coneix per inscripcions trobades.
Al segle V era seu d'un bisbat i encara ho era el [[599]].
A l'edat mitjana es va construir al lloc una fortalesa que es va dir Castell‘ a Mare della Brucca. Les ruïnes de la ciutat son al seu entorn a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales) on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap
== Vegeu també ==
| |||