Dàtames: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pt:Datames |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Datames''' (c. [[407 aC]]-[[361 aC]]) fou sàtrapa i virtual rei de [[Capadòcia]]. Era fill de Camisares de [[Cària]], sàtrapa de [[Cilícia]] i
Nepos diu que se li va encarregar combatre al sàtrapa de [[Satrapia de Lídia|Lídia]] que s'havia revoltat. També el sàtrapa de Paflagònia, Tios (Thyos) va entrar en rebel·lió. La família governant local era d'una branca de la dinastia reial persa; segons Nepos
Segons Nepos, mentre Datames feia els preparatius amb diligencia, el rei li va enviar una carta encomanant-li que ataques al sàtrapa de [[Cataònia]], Aspis. Que refusava obeir les ordres del rei i havia saquejat les províncies veïnes interceptant els enviaments al rei (probablement els tributs). Cataònia era un país boscós defensat per fortaleses, i Aspis s'hi sentia segur. Datames era lluny però va considerar convenient obeir al rei. Va agafar una barca amb alguns dels seus millors soldats amb l'esperança d'agafar al rebel desprevingut, ja que un gran exercit hauria estat advertit de seguida. Va desembarcar a les costes de Cilícia i va marxar dia i nit fins a Cataònia. Assabentat d'eon estava Aspis, volia intentar convèncer-lo de tornar a l'obediència, però Aspis estava amb els Psidis (probablement un grup de mercenaris de Psídia) i els seus assistents mes propers i es va preparar per resistir. Datames no s'ho va pensar i va decidir un atac al seu rival; quant Aspis va veure venir el grup d'atacants a cavall es va espantar i va fugir però fou atrapat i fet presoner. Fou lliurat a Mitridates (que no es diu quin càrrec tenia) per que l'entregues al rei. Mentrestant el rei s'havia repensat l'ordre, que suposava allunyar a Datames dels preparatius de l'expedició egípcia, i va enviar un missatger a Ace (Acre?), el quartell de Datames per fer els preparatius, però va arribar quant ja estava de
La confiança que el rei tenia en Datames provocava l'enveja d'altres cortesans. Pandates, el tresorer reial, era molt amic de Datames i li va enviar informes del que passava a la cort. Pandates deia que si fracassava a Egipte corria perill, i que si triomfava havia d'atribuir el mèrit al rei. Quant Datames va tornar a Ace des Cataònia, va quedar assabentat del que li deia el seu amic i dels fracassos de l'expedició a Egipte, i Nepos atribueix a aquest coneixement la seva revolta. Sembla que de fet va deixar el comandament de l'expedició, que va confiar a Mandròcles de Magnèsia, i que va retornar a Capadòcia i va prendre possessió de Paflagònia. Segons Nepos va fer una aliança secreta amb Ariobarzanes sàtrapa de Frígia, va reunir un exercit i va confiar les principals fortaleses als seus homes de confiança.
Línia 9:
Nepos diu que al hivern es va assebantar que els Psidis es preparaven per lluitar contra ell. No es clar perquè; els psidis havien ajudat a Aspis de Cataònia i probablement aquesta regió era controlada encara per Datames i els psidis devien voler restablir al seu aliat. Datames va enviar a Psídia al seu fill Arideo (Aridaeus), però aquest va morir a la lluita i Datames va haver d'agafar el comandament sense informar als seus de la mort del fill per evitar la desmoralització. Davant del camp enemic, que no podia rodejar per la superioritat de les forces oposades i per no deixar a les seves forces ocupades, el seu sogre Mitrobarzanes, cap de la cavalleria, va desertar i es va passar als psidis. Datames, per evitar que altres en segui-se'n l'exemple, va fer córrer el rumor de què havia anat a parlamentar i a buscar els punts dèbils, i que calia esperar perquè quant els psidis beguessin en excés seria mes fàcil derrotar-los. Quant Mitrobarzanes estava ajuntant les seves forces amb les dels psidis, Datames va ordenar l'atac. Els psidis van pensar que Mitrobarzanes els havia traït i els van atacar, i així els cavallers van haver de lluitar en el costat que havien desertat. La victòria de Datames fou total i l'enemic fou derrotat i perseguit i els traïdors també foren castigats. Fou llavors quant el fill gran de Datames, Scismas, va abandonar al pare i va marxar a la cort reial on va donar part al rei de què el seu pare estava de fet en rebel·lió.
El rei va enviar llavors a Autofradates, sàtrapa de Lídia. Datames va voler reforçar la frontera al [[Muntanyes del Taure|Taure]], a la regió boscosa on estan les portes de Cilícia, però no va poder reunir prou tropes i es va retirar cap a posicions de Capadòcia que no podien ser rodejades per l'enemic. Quant Autofradates va arribar no va poder causar pèrdues importants a Datames. Autofradates tenia (segons Nepos) vint mil cavallers bàrbars, cent mil infants cardusis, i tres mil mandroners i no sabia si restar al país o retirar-se. Datames per la seva banda disposava de vuit mil capadocis, deu mil armenis, cinc mil paflagonis, deu mil frigis, cinc mil lidis, tres mil aspendis i psidis, dos mil cilicis,
Datames va desfermar l'odi del rei. Així no era estrany que alguns dels seu camp el poguessin trair. Va rebre informes de què alguns estaven disposats a fer-ho però no podia saber si era veritat. Per això va idear un pla. Informat de què es preparava una emboscada per assassinar-lo, va posar al seu lloc a un home que si assemblava molt i ell es va barrejar entre els soldats. Quant els conspiradors van atacar al fals Datames, el verdader ja preparat, i els seus fidels, els van matar.
El rei [[Artaxerxes II de Pèrsia]] va rebre una oferta de Mitridates, fill de Ariobarzanes de Frígia, per oferir-li el cap de Datames si li prometia impunitat. Així, segons Nepos, la rebel·lió de Ariobarzanes hauria estat fingida. Ariobarzanes es va aliar amb [[Atenes]] i després amb [[Esparta]]; el seu fill Mitridates va fer un fals pacte amb Datames i
[[Categoria:Sàtrapes de Capadòcia]]
|