Revisió del 11:52, 6 jul 2011 modifica ZéroBot (discussió \| contribucions) Bots 139.601 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: pl:Antoni Maria Zaccaria ← Edició anterior		Revisió del 19:30, 12 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 31: Antonio havia nascut a [[Cremona]], llavors part del Ducat de Milà. Als dos anys, perdé el pare i va ser criat per sa mare. De ben jove, va decidir tot sol prendre el vot de castedat. Va estudiar filosofia a la Universitat de [[Pavia]], i, en 1520, medicina a la de [[Pàdua]]. Va acabar els estudis en 1524 i va exercir com a metge a Cremona durant tres anys. En 1527, va començar a estudiar per a [[sacerdot]] i, com que ja havia estat preparat prèviament, va ordenar-se en 1528. Va treballar a hospitals i institucions per a pobres necessitats durant dos anys i va ser conseller espiritual de la comtessa Ludovica Torelli de [[Guastalla]] des de 1530. Per això, va marxar cap a [[Milà]], quan la comtessa hi anà. Mentrestant, havia meditat sobre la conveniència de fundar ordes que milloressin la formació i la vocació dels clergues i els religiosos i ajudessin a la reforma de la societat en general. Així, va plantejar la fundació de tres ordes: un de masculí (els [[Clergues Regulars de Sant Pau]] o [[Barnabites]]); un de femení de germanes que no visquessin en clausura (les [[Germanes Angèliques de Sant Pau]], i una congregació laica per a persones casades (Laïcs de Sant Pau, anomenats primer '''Casats de Sant Pau'''). Els tres ordes havien de tenir contactes i reunir-se periòdicament i dedicar-se a diverses formes d'activitats apostòliques. A més, tenien una especial devoció pels ensenyaments de Sant [[Pau de Tars\|Pau]], que va ser el primer patró de l'orde, a més de la devoció per l'[[Eucaristia]] i Crist crucificat. El fet que l'orde critiqués els abusos de la jerarquia catòlica del moment va fer que Zaccaria guanyés aviat enemics i que el fundador fos investigat dos cops per [[heretgia]], en 1534 i 1537, sense que fos condemnat. En 1536 fundar la segona casa de l'orde a [[Vicenza]]. A Vicenza, va fer popular entre els laïcs la ''Devoció de les quaranta hores'' (exposició solemne del Santíssim Sacrament per a l'adoració dels fidels, amb pregàries) i va revifar el costum de picar les campanes a les tres de la tarda, en memòria de la [[Crucifixió]]. Va deixar pocs escrits: dotze cartes, sis sermons i les constitucions dels barnabites. Mentre era a Guastalla, en 1539, va caure malalt. Veient que moriria, es feu portar a Cremona, on va morir, a la mateixa casa on havia nascut i acompanyat de sa mare, el [[5 de juliol]] de [[1539]], als 37 anys. Línia 49: ==Veneració== Va ser sebollit al convent de les [[Angèliques de Sant Pau]], branca femenina de l'orde que havia fundat, a Milà. 27 anys després, el seu cos va ser trobat incorrupte. En 1891, el seu cos va ser traslladat a la casa mare dels barnabites, l'església de San Barnaba e San Paolo de Milà. Des de la seva mort, va ser venerat com a sant, però en 1634, el papa va suspendre aquest culte. No va tornar a ser confirmat fins a la beatificació del sant, el 3 de gener de [[1890]], per [[Lleó XIII]]. El mateix papa va proclamar-lo sant el 27 de maig de 1897. La festa se'n celebra el 5 de juliol, aniversari de la seva mort. ==Vegeu també== Línia 61: * [http://www.newadvent.org/cathen/01588a.htm Catholic Encyclopedia: ''St. Anthony Mary Zaccaria''] * [http://www.americancatholic.org/features/SaintofDay/ American Catholic article: ''St. Anthony Zaccaria''] * [http://www.anthonyalive.com/ Barnabite Spiritual Center - Bethlehem, PA: ''Spirituality of St. Anthony Mary Zaccaria''] * [http://www.catholic-church.org/barnabites/b42hst24.html St. Anthony Mary's biography page on the Barnabite Fathers' North American website]

Antonio Maria Zaccaria: diferència entre les revisions