Arma química: diferència entre les revisions

El Dret internacional regeix les lleis amb les quals els estats s’interrelacionen. Els tractats com el de les [[Convencions de Ginebra]] requireix l’assentiment dels països cosa que sovint requereix que cada legislació nacional ho conformi. Els estats poden delegar la seva jurisdicció nacional en un tribunal supranacional com són el [[Tribunal Europeu dels Drets Humans]] o el [[Tribunal Criminal Internacional]].

El Protocol de Ginebra, oficialment conegut com ''Protocol per a la Prohibició de l’Ús en la Guerra de Gasos Asfixiants, Verinosos o altres Gasos, i de Mètodes Bacte`riològics de Guerra'', és un tractat internacional que prohibeix lús d’armes químiques i d’[[armes biològiques]]. Es va signar a [[Ginebra]] el 17 de juny de 1925 i entrà en vigor el 8 de febrer de 1928, 133 estats el van signar <ref>{{cite web|url=http://archives.sipri.org/contents/expcon/cbwarfare/cbw_research_doc/cbw_historical/cbw-hist-geneva-res.html |title=Geneva Protocol reservations |publisher=Archives.sipri.org |date= |accessdate=2011-09-15}}</ref>

La "[[Guerra química]] " (Chemical warfare ''CW'') implica usar com a armes les propietats tòxiques de les substàncies químiques. Aquest tipus de guerra és diferent de la [[Guerra nuclear]] i la [[Guerra biològica]] però juntes formen l’acrònim militar '''NBC''',(de l'anglès:''Nuclear, Biological, i Chemical''). Cap d’elles entra dins del terme d’''armes convencionals'' les quals són efectives principalment pel seu potencial de destrucció. Les armes químiques no depenen de la seva força explosiva per aconseguir el seu objectiu sinó de les propietats úniques dels seus agents químics.