Benvenuto Cellini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: be:Бенвенута Чэліні
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 52:
 
Cellini no només descriu les estranyes i variades aventures que va protagonitzar i que breument s'han exposat adés, sinó el seu pensament a propòsit d'aquestes. Per exemple, la seua sincera complacència davant d'un perfecte homicidi que va cometre a París:
{{cquote|Quan certes decisions dels tribunals em van ser trameses per aquells advocats, i com que jo percebia que la meua causa havia estat perduda injustament, vaig haver de recórrer en la meua defensa a una gran daga que posseïa; perquè durant molt de temps m'havia agradat col·leccionar bones armes. El primer home que vaig atacar era un demandant que m'havia acusat; i una tarda el vaig ferir en les cames i en els braços tan severament, però amb molta cura de no matar-lo, que el vaig deixar desproveït de l'ús d'ambdues extremitats. Llavors vaig buscar l'altre demandant que havia posat la denúncia en companyia del primer, i actuant de la mateixa manera el vaig matar.<ref>Capítol XXVIII, ''The Autobiography of Benvenuto Cellini'', traducció a l'anglès de John Addington Symonds, Dolphin Books edition, 1961.</ref>|10px}}
 
Hi ha parts de la narració que són evidents invencions, com la legió de dimonis que va invocar al [[Colosseu]] en companyia d'un mag, després que una de les seues innombrables amants haguera estat separada d'ell amb arts màgiques per la mare d'ella; el meravellós halo de llum que envoltava el seu cap a l'alba i al capvespre després del seu empresonament a Roma i les seues visions sobrenaturals i l'angèlica protecció durant aquest episodi advers; així com que va ser enverinat en dues ocasions. Si no té mesura en insultar certes persones, tampoc mostra límits lloant altres.
Línia 65:
== Referències ==
<references />
* López Gajate, Juan. El Cristo Blanco de Cellini. San Lorenzo del Escorial: Escurialenses, 1995.
* Pope-Hennessy, John Wyndham. Cellini. New York: Abbeville Press, 1985.
* Parker, Derek: Cellini. London, Sutton, 2004.
 
== Enllaços externs ==