Lutier: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de: EEMm (discussió) fins l'última edició de: CarlesMartin
Línia 5:
[[Fitxer:Varnishing a violin.jpg|250px|thumb|Aplicació del vernís]]
 
(lutier va con h)L'ofici de lutier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part [[artesà| artesana]]. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al [[violí]], n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El lutier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs lutiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic.
 
El lutier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà els anys 1970. Per aquesta denominació, el lutier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: [[caixa de ritmes]], [[scratch]], [[vocoder]] i [[sampler]]. Alguns anomenen igualment «lutier», per abús del llenguatge, un fabricant de [[Sac de gemecs |sacs de gemecs]], i per extensió, del fabricant d'instruments de [[música tradicional]].