Jean Giraud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 88.24.130.84 (discussió) fins l'última edició de: CarlesMartin
Línia 26:
 
El 1978 té lloc la primera exposició dels seus dibuixos a Itàlia, més concretament a ''Macondo'', un local de [[Milà]].
 
==Estil==
[[Fitxer:Martirio del Apóstol San Bartolomé.jpg|300px|thumb|dreta|''Martiri de l'Apòstol Sant Bartomeu'']]
Sert elaborà un estil propi, allunyat de les avantguardes del moment, per la qual cosa no va exercir una especial influència a l'art del seu temps. S'inspira en la pintura [[Manierisme|manierista]] i [[barroc]]a, especialment [[Tintoretto]], [[Paolo Veronese|Veronese]], [[Rubens]], [[Piranesi]], [[Solimena]] i [[Giovanni Battista Tiepolo|Tiepolo]]; va rebre tanmateix una gran influència de [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]], del qual va prendre el gust per la temàtica popular i costumista, amb una certa idealització del folklore espanyol. També tindrà predilecció per motius orientalistes i primitivistes. Sert desenvolupa una [[iconografia]] pintoresca, de tipus populars, amb figures gegantines, titàniques, musculoses, en un to sublim, monumental, grandiloqüent. Als anys [[1920|20]], pel seu contacte amb els [[Ballets Russos]], es vincula amb l'[[art déco]], corrent de moda en aquell moment, tot destacant pel seu exotisme i la seva representació de motius primitius. Sert introdueix en aquest estil internacional el gust per les representacions regionalistes espanyoles. Als anys [[1930|30]] destaca a la seva obra la temàtica mediterrània, realitzada dins d'un estil [[neobarroc]]. Cap al final de la seva obra se centra principalment en la representació de la figura humana, sense a penes fons decoratius.
 
 
El 1980 va iniciar la saga ''[[L'Incal]]'', una fructífera col·laboració amb Alejandro Jodorowsky. Va dissenyar el llargmetratge ''[[Els amos del temps]]'' (''les maîtres du temps'', 1982) de [[René Laloux]] i l'adaptació americanojaponesa de ''Little Nemo'' de Masami Hata i Bill Hurtz (1990).