Atanagild: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 32:
La data mes probable es vers el [[560]], el que explicaria que entre aquesta data (aproximadamente) i l'inici del regnat de Leovigild no hi hagués enfrontaments entre visigots i bizantins, amb l'únic problema de la presa de Sevilla cap a 566-567 en el marc de la campanya contra Còrdova, el que asseguraria que Sevilla no era possessió grega (aquest és l'únic combat conegut entre el 556 i el 570 en el qual van poder ser part els bizantins).
Contra aquesta data tampoc juga el fet que el [[599]], al perdre Recared alguns territoris, i sol·licitar per mediació del Papa una còpia del tractat (l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destruït en un incendi accidental segurament el [[564]] o el [[565]]), el Papa li respongué que desistís d'això, doncs cas d'aparèixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes bizantines, el regne visigot resultaria perjudicat. Com sabem que Leovigildo havia recobrat tota o part de la regió de l'Estret (amb Asidona), les regions pròximes a Màlaga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i Màlaga, les regions ocupades pels bizantins se situarien bé a la zona costanera entre Màlaga i Cartagena o bé a la zona de l'Estret, i per tant un tractat signat cap al 560 hauria cedit als bizantins les regions entre Gades i Cartagena, i en cas d'haver estat signat cap al 551 els hauria cedit una zona concreta, per exemple tota la Bètica, en els dos casos territoris majors dels quals fins i tot quedaven a poder de Bizanci. solament si el tractat es va signar entre el 555 i el 565 els límits dels dominis sobre el terreny haurien de
Fixada la frontera exacta entre el Regne Visigot i la província d'Spania, Còrdova (aliada formal o tàcitament a Bizanci) quedava abandonada a la seva sort. És probable que intentessin que d'alguna forma seguís l'agitació, i promoguessin o recolzessin algun tipus de rebel·lió a Sevilla; en canvi no es porobable que poguessin ocupar militarment la ciutat, doncs encara que els cordovesos havien demostrat el seu valor i coratge, i havien combatut bé contra Àquila I (i van tornar a fer-ho després contra Atanagild), no sembla que tinguessin capacitat militar per prendre una ciutat emmurallada i segurament ben defensada (uns anys després Leovigild va tardar diversos mesos a prendre-la i va haver de recórrer a un setge estricte) llevat que l'haguessin ocupat en una traïció, un cop de sort o una sorpresa inaudita, o bé haguessin comptat amb la col·laboració dels bizantins.
Línia 39:
== Relacions amb els francs ==
Atanagild va establir bones relacions amb els francs: les seves filles Brunequilda i Galsuinda van casar respectivament amb [[Sigibert d'Austràsia]] i [[Khilperic de Nèustria]] (i es van convertir al catolicisme). Aquestes bones relacions van afavorir un actiu comerç desenvolupat sobretot a la zona fronterera entre territori gal i la província Narbonense, sol interromput durant els períodes de guerra.
Línia 53:
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|
}}
{{Finalitza taula}}
| |||