Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''''' o també conegut com el '''DECAT''' és una obra de [[Joan Coromines i Vigneaux]], amb la col·laboració de [[Joseph Gulsoy]] i [[Max Cahner]]. Publicat per Curial Edicions Catalanes, consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991. Està concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels [[diccionari]]s del mateix autor, ''[[Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana]]'' (1954-57) i ''[[Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico]]'' (1980-91), és a dir, crític, [[etimologia|etimològic]], [[història|històric]] i comparatiu.
 
Aquest diccionari complementa en molt els reculls [[lèxic|lexicals]] anteriors, méssobretot quequant en mots nous, ena nous significats i en dades de totes classesdiverses referents a la vida i l'ambient de les paraules. ElDes caràcterde críticjove, hiCoromines apareixha mésmantingut encaraun potsercontacte quemolt enpròxim elamb seugent primerd'arreu diccionaridel [[castellà]].país Elsque aspectes històric i [[dialectologia|dialectològic]] hi sorgeixen ambparlaven un relleullenguatge particularric. L'objectiuLes final n'és sempre l'etimologia. Comparatconverses amb el diccionari castellàpagesos, elsmuntanyencs aspectesi reservatsgent ade lamar llenguaIi parladahan modernapermés hi omplen una mesura força més gran, i també sd'hiaprofundir ha estat més generós en lesel citacionsconeixement de textsla pròpiamentriquesa literaris. És molt ric, encara, en dades toponímiques. Tots dos diccionaris, eldel [[català]] i el castellà, s'ajudenque iens esha remeten sovint l'un a l'altretransmès.
 
Més que en mots nous, aprofondeix en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer diccionari [[castellà]]. Els aspectes històric i [[dialectologia|dialectològic]] hi sorgeixen amb un relleu particular. L'objectiu final n'és sempre l'etimologia. Comparat amb el diccionari castellà, els aspectes reservats a la llengua parlada moderna hi omplen una mesura força més gran, i també s'hi ha estat més generós en les citacions de texts pròpiament literaris. És molt ric, encara, en dades toponímiques. Tots dos diccionaris, el [[català]] i el castellà, s'ajuden i es remeten sovint l'un a l'altre.
Complementa en molt els reculls lexicals anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules. Des de jove, Coromines ha mantingut un contacte molt pròxim amb gent d'arreu del país que parlaven un llenguatge ric. Les converses amb pagesos, muntanyencs i gent de mar Ii han permés d'aprofundir el coneixement de la riquesa del català, que ens ha transmès.
 
Un dels trets fonamentals de l'obra és el seu abast d'estudi plurilingüístic, és a dir que sovint hi trobem ben estudiat també el lèxic [[occità]], l'[[aragonès]] i el d'altres [[llengües romàniques]] i [[llengües germàniques|germàniques]]. I com el seu títol indica és «complementari» d'altres obres com el [[Diccionari català-valencià-balear]], perquè complementar i millorar els immensos materials d'aquest diccionari històric i dialectal ha estat un dels objectius de l'obra.