Jin posteriors: diferència entre les revisions

{{vegeu3|la dinastia dels Jin posteriors del segle IX| la dels Jin o Qin posteriors del segle IX|Dinastia dels Jin posteriors}}

 

 

El darrer emperador de la dinastia dels [[Tang posteriors]], Li Congke, fou enderrocat el [[936]] pel general [[shato]] <ref>un horda turca de la que la havia sorgit la dinastia dels Tang posteriors</ref> Che King-t'ang (moderna transcripció Shi Jingtang), amb l'ajut dels [[kitan]], i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors). Aquest general era el gendre de l'emperador Tang posterior, Li Ts'un-hiu. El procés d'adaptació als costums xinesos dels turcs shato es va completar durant aquest període que va durar deu anys (936-946). La dinastia va perdre el [[Sichuan]] que havia estat dominat fins llavors i on es va establir la dinastia dels [[Shu posteriors]], i la regió anomenada [[Setze prefectures]] (que incloïa la moderna [[Pequín]] i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) que fou cedida als kitan, que li havien donat suport; aquestos formaven l'[[Imperi Liao]] i van esdevenir el gran poder al nord de Xina.