Clergues Regulars de Sant Pau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Malta - Canviant enllaç(s) per Illa de Malta |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 35:
==Història==
Nasqué poc abans del [[Concili de Trento]], en el marc dels moviments de reforma de la vida cristiana. Cap al 1532, [[Antonio Maria Zaccaria]], da [[Bartolomeo Ferrari]] i [[Jacopo Antonio Morigia]] van entrar en contacte amb l'[[Oratori de l'Eterna Saviesa]] i, en adonar-se que estava en una situació crítica, el transformarem en la '''Companyia dels Fillets i Filletes de Pau Sant''' o '''Congregació de Sant Pau''', nova formació on havia d'haver-hi tres grups: de sacerdots, de religioses i de laics.
La congregació masculina fou aprovada, fins i tot abans que els membres n'iniciessin la vida en comú i tinguessin una regla, el 18 de febrer de
L'orde va tenir impacte per la seva manera de viure i predicar, i de pràctiques com l'exposició solemne de l'[[Eucaristia]], per torns, a les esglésies de Milà (les ''Quaranta Hores''), o picar les campanes a les tres de la tarda dels divendres, en record de la mort de Crist. Foren acusats, pel seu zel, de [[pelagianisme]], de seguir l'heretge [[Battista da Crema]], de [[valdesos|valdesisme]] i d'altres de similars. En els processos de 1534 i [[1537]] foren plenament absolts.
Línia 44:
===Expansió===
Foren expulsats en [[1551]] de la [[República de Venècia]]; per contra, a Milà, l'arquebisbe [[Carlo Borromeo]] en veié el potencial per a la reforma eclesiàstica i els afavorí. Es promulgaren llavors, en [[1579]], les constitucions de l'orde. Després, el bisbe de [[Ginebra]]
En [[1605]] els barnabites obriren la primera escola, com a tipus particular d'apostolat; amb el temps, l'ensenyament esdevingué l'activitat principal de l'orde, juntament amb el ministeri pastoral i la predicació. En [[1627]] s'establiren també a [[Àustria]], per lluitar contra el [[protestantisme]], i on tingueren la parròquia de Maria-Hilf de [[Viena]], des de [[1683]]. El segle XVII fou el període més brillant de l'orde, mercès als favors rebuts de papes com [[Benet XIV]] i de reis.
Línia 53:
La invasió [[Napoleó Bonaparte|napoleònica]] comportà la supressió dels ordes religiosos a Itàlia, i el [[1810]] ho foren els barnabites. En [[1814]] la congregació fou reformada a Roma i en [[1825]] a Milà, però amb molt pocs recursos. Es dedicaren llavors, sobretot, a l'ensenyament en escoles.
En començar el segle XX, l'orde començ+a a créixer i a difondre's novament, obrint comunitats al
==Activitat i difusió==
| |||