Axel Springer: diferència entre les revisions

| nom = '''Axel Springer'''

| imatge = Axel Springerbronze.jpg

| peu =

| nom_naix = Axel Cäsar Springer

| data_naix = {{Data naixement|1912|5|2}}

| lloc_naix = [[Altona-Altstadt|Altona]] ([[Hamburg]])

| data_mort = {{Data defunció i edat|1985|9|22|1912|5|2}}

| lloc_mort = [[Berlín]]

| causa_mort =

| residència =

| educació =

| empleat =

| ocupació = Editor, empresari

| títol =

| salari =

| valor_net =

| alçada =
| pes =

| pes term =

| successor =

| partit =

| boards =

| religió =

| esposa = Martha Else Meyer<br>Erna Frieda Berta Hohn<br>Rosemarie Alsen<br>Helga Alsen Ludwig-Sarre<br>Elfriede Riewerts

| marit =

| fills = Barbara, [[Sven Simon|Axel jr]]

| pares =

| parent =

| signatura =

| lloc_web =

| notes =

'''Axel Cäsar Springer''' (nascut a [[Altona (districte)|Altona]] ([[Hamburg]]) el [[2 de maig]] de [[1912]] i mort el [[22 de setembre]] de [[1985]] a [[Berlín]]) era un editor de diaris [[Alemanya|alemany]] i el fundador i propietari de l'editorial [[Axel Springer AG]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0063962&BATE=Axel%2520C%25C3%25A4sar%2520Springer Axel Cäsar Springer] a la [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> Pel poder econòmic, l'impacte a l'opinió pública del seu imperi i la seva manera d'utilitzar el seu poder, va ser una de les personalitats més controvertides de la història del postguerra alemany.

[[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg|esquerra|thumb|La seu de l'editorial Springer a Berlín.]]Al 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centre-esquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als parents. Al 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a Berlín, al qual un any més tard va transferir tota l'administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''“Enteignet Springer”'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]].<ref>Vegeu una reproducció d'un cartell a la [http://www.dhm.de/sammlungen/plakate/p94_3144.html Titel: Plakat der Außerparlamentarischen Opposition (APO) zur Anti-Springer Kampagne: Enteignet Springer] de la col·lecció del [[Deutsches Historisches Museum]]</ref> Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire conforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservatiu dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violents. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura de generacions.