Revisió del 16:45, 30 des 2011 modifica TXiKiBoT (discussió \| contribucions) Bots 256.199 edits m r2.7.2) (Robot afegeix: eu:Max Linder ← Edició anterior		Revisió del 16:09, 17 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 13: L'èxit del nou personatge no fou inmediat peró, tan sols amb tres [[curtmetratge\|curtmetratges]], va acabar quallant. '''Max Linder''' mai va abandonar les seves actuacions en directe, tot fent aclamades gires [[europees]]. El seu espectacle en directe era ple d'innovacions, barrejant-hi escenes filmades amb la seva presència física, la qual apareixia pel lloc més inversemblant de la sala. [[Fitxer:MaxLinder_SignedPhoto1912.jpg\|thumb\|300px\|fotografia signada per max Linder]] Després de la primera gran gira del [[1911]], va començar a dirigir totes les seves pel·lícules, investigant noves possibilitats dintre del [[llenguatge cinematogràfic]], com la pantalla escapçada en dos o més trossos per a representar una conversa telefònica, angulacions de la càmera sorprenents, així com efectes de camp i contracamp. Tot plegat va fer que els seus films guanyessin en modernitat respecte a la frontalitat i estatisme dels que va rodar als seus inicis a ''Pathé Frères''. ===La guerra=== Línia 25: ===Segona etapa americana=== Els còmics americans- des de Charles Chaplin, que l'havia reconegut públicament com al seu gran mestre, fins a [[Buster Keaton]], que sempre el va defensar com a un dels més grans mims que havia vist- sempre havien professat una gran admiració pel mestre francès, tant per la seva qualitat com per a la seva habilitat per a mantenir-se sempre al dia dins l'ofici. Amb l'ajut moral dels seus col·legues americans, el retorn americà es feu en condicions molt millors que la primera vegada i es va poder instal·lar com a productor independent. Entre [[1921]] i [[1922]] rodaria tres llarg metratges: ''[[Be my Wife]]'' (1921), [[Set anys de mala sort]],''[[Seven Years of Bad Luck]]'' (1921) i ''[[The Three Musk-get-theres]]'' (1922), que serien, sens dubte, el cim del seu geni creatiu. Tot i que els films tingueren una evident influència a la posterior sofisticació del cinema còmic americà dels anys vint, l'èxit comercial no passà de discret, fet que acabà forçant el tancament de la companyia i el retorn al seu pais. Línia 46: * ''Seven Years of Bad Luck'' (1923) * ''The Three Musk-get-theres'' (1922) * ''Au secours !'' (1924) * ''Le Roi du cirque'' (1925)

Max Linder: diferència entre les revisions