Virgini Rufus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Categoria Vergini Ruf, categoria Vergini Ruf
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Fou cònsol per primera vegada l'any [[63]] amb [[Gai Memmi Règul]], i després va rebre el govern de [[Germània (provincia romana)|Germània]] on encara era el [[68]] en vida de [[Neró]], quan es va revoltar [[Juli Víndex]], propretor de la [[Gàl·lia]] i va oferir la corona a [[Galba]] que era a [[Hispània]].
 
Els soldats de Ruf volien que el seu comandant assolís el poder, per Ruf va refusar i va indicar que l'emperador havia de ser designat pel senat. Conseqüentment va marxar contra Juli Víndex al que va derrotar en una sagnant batalla en la que Víndex va morir. Després d'això els soldats de Ruf estaven més decidits que mai a pujar al poder al seu cap, però altre cop va refusar.
 
Una mica després va morir [[Neró]] i Galba fou reconegut pel senat; el nou emperador va demanar a Ruf que l'acompanyés a Roma i així ho va fer; Galba, recelós, no li va conferir cap honor ni distinció, cosa que va molestar més als soldats que havien servit a les seves ordes, que al mateix Ruf.
Línia 9:
Mort Galba i amb [[Marc Salvi Otó]] al tron, aquest va nomenar a Ruf com a cònsol per segona vegada. El suïcidi d'Otó no massa després va decidir als soldats a fer un nou intent i posar a Ruf al tron, però Ruf va romandre fidel a la seva decisió i va rebutjar l'Imperi per tercera vegada.
 
Aquesta oposició excessiva va molestar als soldats i oficials que li donaven suport, que van quedar decevuts i desautoritzats, i van convertir la fidelitat en odi; amb [[Vitel·li]] fou acusat de participar en una conspiració contra l'emperador i els soldats van demanar la mort del seu antic cap, però no fou concedit i es va retirar a la vida privada.
 
Als 83 anys d'edat, l'any [[97]], [[Nerva]] el va nomenar cònsol per tercera vegada junt amb ell mateix. En el consolat es va trencar una cama en un accident, i finalment va morir. Va rebre un funeral públic i Corneli [[Tàcit]], llavors cònsol, va llegir el seu panegíric.