Banias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'operació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Banias Spring Cliff Pan's Cave.JPG|right|thumb|300px|Cova de Pan]]
'''Banias''' (grec: {{polytonic|Πανείας}} '''Paneas''' ; àrab: بانياس الحولة) fou una antiga ciutat important de Síria i avui una vila menor coneguda en època cristiana com '''Cesarea Philippi''', situada al peu del [[Mont Hermon]] (Ba'al-Hermon, àrabجبل حرمون,
Per la ciutat clàssica vegeu [[Paneas]].
Línia 6:
Sota domini bizantí es va dir '''Cesarea Paneas''' i finalment només aquest segon nom va restar. Al segle IV fou seu d'un bisbat depenent de la província de [[Fenícia]]. Es va rendir per pacte als àrabs dirigits per [[Khalid ibn al-Walid]] el [[635]]. El [[636]] hi va arribar un nou exèrcit bizantí que fou derrotat finalment a la batalla de Yarmuk. Fou declarada capital del districte d'al-Djawlan dins el ''djund'' (província militar) de [[Damasc]]. Llavors la ciutat es va començar a despoblar al desaparèixer els seus mercats tradicionals. De les 173 ciutats bizantines només 14 van conservar activitat. [[Al-Yakubi]] confirma al segle IX que encara era capital del districte però ara la ciutat es deia ''Madīnat al-Askat'' (ciutat de les tribus) i estava poblada per kaysites principalment del grup Banu Murra, i pels iemenites. Al [[segle X]] l'ofensiva bizantina va portar refugiats més al sud i va fer augmentar la població. El [[968]] va caure en mans dels [[càrmates]]; els [[abbàssides]] la van recuperar el [[970]] però els càrmates la van tornar a ocupar el [[971]]. El [[975]] va passar als [[fatimites]]. Va seguir la sort de Damasc i encara que autònoma va quedar unida al sultanat; davant l'amenaça dels croats el castell d'al Subayba fou fortificat; el [[1126]] Tugtegin, l'atabeg de Damasc la va cedir a Bahram, el cap ismaïlita de la zona, però a la mort de Bahram fou entregada als croats mentre a Damasc s'iniciava una violenta i sagnant persecució dels ismaïlites. Buri de Damasc la va reconquerir per les armes el [[1132]] i la va cedir a [[Imad ad-Din Zengi]]. Assetjada pels francs fou conquerida per aquestos el [[1140]], ara amb suport de Damasc.
En aquest temps fou cedida en feu als cavallers [[Hospitalers]], però aquestos van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de [[Balduí III de Jerusalem]], i van renunciar al feu que va passar a Humphrey II de [[Toron]]. Aquest fou assetjat també a la ciutat pels musulmans, però va rebre el suport de Balduí III ([[1157]]) que al seu torn va caure en un parany
Va estar en mans de [[Saladí]] (des de [[1179]]) i després del seu fill al-Afdal, i va seguir en mans de prínceps [[aiúbides]].
Al començament del segle XIII Baniyas fou destruïda per un terratrèmol. La fortalesa fou reconstruïda per l'amir local Djaharkas el [[1204]]; el amir Khutluba va haver de renunciar a la fortalesa el [[1219]] que va quedar sota domini directe d'al-[[Adil I]] i del seu fill Muazzam. El [[1229]] un tractat va retornar Baniyas, Safed i Toron als francs, just dos anys després de la mort de Muazzam ([[11 de novembre]] de [[1227]]), domini que no va durar més de deu anys. Sota els mamelucs fou una ''wilaya'' de la ''niyaba'' de l'''Adjlun'' al sud de Damasc, i va començar una ràpida decadència. Un anys després era un llogaret.
| |||