|
}}
{{FixHTML|end}}
La '''batalla del Fort del Trocadero''' és un fet d'armes que data del [[31 d'agost]] de [[1823]] consagrant la victòria d'un grup expedicionari francès sobre els revolucionaris liberals espanyols a [[Cadis]] a Espanya. Aquesta batalla va restablir l'autoritat del monarca absolut [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
== Origen ==
A l'abdicació de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] el 1815, els [[Borbons]] van pujar als trons de [[França]] i d'Espanya. En aquest darrer estat, Ferran VII accepta a contracor una [[Constitució]] [[liberal]]. Però en secret, demana ajuda a la [[Santa Aliança]] ([[Rússia]], [[Àustria]], [[Prússia]] i [[Anglaterra]]) per contrarestar els liberals de l'[[Assemblea]] de les [[Corts Generals|Corts]]. El gener de 1822, el coronel [[Rafael del Riego]] encapçala una revolta i el rei és pres a Cadis, a Andalusia. Per abatre aquesta [[revolució]] que s'ha fet amb el control de bona part de l'estat, la [[Santa Aliança]] autoritza [[França]] a intervenir durant el congrés de [[Verona]] (octubre de 1822).
== La batalla del Trocadero ==
L'abril de 1823, un grup expedicionari, a les ordres del [[Lluís Antoni de França|duc d'Angoulême]], nebot de [[Lluís XVIII de França|Lluís XVIII]], travessa els [[Pirineus]], s'apodera de Madrid i després marxa sobre Cadis. El 31 d'agost de 1823 les forces revolucionàries són derrotades intentant defensar dos forts a una dotzena de quilòmetres de Cadis. El '''fort del Trocadero''', que defensa el port, és pres amb marea baixa, pels soldats francesos armats de baionetes que es llencen a l'aigua, el que es considera com el fet més gloriós d'aquesta batalla.
== Conseqüències ==
El rei d'Espanya és alliberat i restaura l'[[absolutisme]] amb una brutal repressió. El [[Lluís Antoni de França|duc d'Angoulême]] és aclamat a [[París]]. [[François-René de Chateaubriand|Chateaubriand]], ambaixador a Espanya i membre del grup expedicionari, va declarar a les seves ''[[Mémoires d'outre-tombe]]'': «Salvar d'un pas les Espanyes, aconseguir-ho allà on Bonaparte havia fracassat, triomfar sobre aquesta mateixa terra on les armes de l'home fantàstic havien tingut revessos, fer en sis mesos el que no havia pogut fer en set anys, ha estat un veritable prodigi»<ref>Cal afegir que el [[Lluís Antoni de França|duc d'Angoulême]] ho va aconseguir amb el vist i plau i l'ajuda econòmica de La [[Santa Aliança]], és a dir els que van vèncer a [[Napoleó]]</ref>
== Vegeu també ==
|
