Coriolà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9:
El rei volsc ''Attius Tullius'' aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general del exercit volsc. Coriolà no va defraudar, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.
 
Un dia era acampat a ''Fossa Cluilia'', prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però va rebutjar a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i les seves supliques van fer efecte. Es va retirar de les rodalies de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna MuliebrisMulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.
 
Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); la fam a romana està documentada el [[470 aC]] i fou Hieró de [[Siracusa]] qui va enviar el gra; el [[458 aC]] els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. [[Barthold Georg Niebuhr|Niebuhr]] suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.