Els '''Al RashidRaixid''', '''Banu RashidRaixid''' o '''raixídites''' foren una dinastia àrab que va governar al [[Djabal Shammarixammar|Jabal Shammarixammar]] amb capital a [[Hail]]. Eren membres del clan Abda de la tribu [[Banu Shammarixammar]] i van dominar el nord d'[[Aràbia]] del 1835 al 1921.
La dinastia la va fundar [[Abd Allah I ibn RashidRaixid]], amic i partidari del saudita [[Faisal ibn Saüd]] i del [[wahhabisme]]. El 1835 es va fer amb el control d'Hail en lluita contra els seus cosins i rivals els Ibn Ali, i no se sap si fou per mèrits propis o amb ajut saudita. Va morir el 1847 i el va succeir el seu fill gran [[Talal ibn Abd Allah]] (1847-1867), que va permetre l'establiment de mercaders xiïtes de l'Iraq als quals els wahhabites rebutjaven. La seva mort fou aparentment accidental al manipular un arma de foc, però podria haver estat un crim; es va desfermar llavors una lluita entre membres de la dinastia i finalment en va sortir triomfant el germà del difunt, [[Muhammad I ibn Abd Allah]], que va massacrar a tots els fills de Talal i va governar a Hail del 1872 al 1897. En el seu govern es va estendre a la regió d'[[al-Kasim]] i el [[Najd]] meridional incloent [[Ryadh]] la capital saudita. Després d'un llarg conflicte amb els saudites aquestos foren derrotats decisivament a la batalla d'al-Mulayda el 1891. Els saudites van fugir a [[Kuwait]].
A la mort swde NuhammadMuhàmmad el 1897 els Al RashidRaixid van entrar en decadència mentre els audites amb [[Abd-al-Aziz ibn Saüd]] començaven a recuperar l'hegemonia, Abd al-Aziz ibn Mitaab fou mort en combat amb els saudites el 1907 i els Al RashidRaixid van entrar llavors altres cop en conflictes interns i quatre emirs successius foren assassinats per altres membres de la família. Muhammad II, el darrer emir, es va haver de sotmetre a [[Abd al-Aziz ibn Saüd]] i el [[2 de novembre]] de [[1921]] el jebel Shammarixammar era annexionat al [[Najd]] i la regió d'[[Djawf Amir |al-Jawf]] fou conquerida uns mesos després.
