Salvador Vilaseca i Anguera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Estudià a Reus, i més tard a les universitats de [[Madrid]] i [[Barcelona]]. De jove fou membre destacat de l'[[Agrupació Excursionista de Catalunya|Agrupació Excursionista de Reus]] i s'interessà molt especialment per la geologia i per les ciències naturals, carrera que va començar a estudiar, a Madrid, però que finalment va canviar per la de metge, temes sobre els que va publicar alguns treballs ([[1915]]-[[1923]]).
 
Va militar a la [[Joventut Nacionalista]] de Reus ([[1918]]). En acabar la carrera de metge es va casar amb Lluïsa, filla del metge reusenc Eduard Borràs ([[1922]]), enllaç del que va néixer Lluïsa Vilaseca, arqueòloga (i mare de Lluïsa Pallejà, també arqueòloga). Va exercir a [[Montbrió del Camp]] per uns mesos i després a Reus, i el [[1923]] fou nomenat forense substitut del Jutjat de primera instància local, passant més tard a altres jutjats.
 
Va ser membre -entre d'altres– de l'[[Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria]] ([[1925]]), de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] ([[1927]]), de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid ([[1931]]), i, a nivell internacional, de l'Institut International d'Anthropologie, de París ([[1928]]). També va ser vocal del Patronat del [[Museu d'Arqueologia de Barcelona]] ([[1932]]-[[1936]]).
Línia 13:
El [[1939]], per l'exili del Dr. Francesc Abelló, va assumir la direcció de l'[[Institut Pere Mata]], manicomi local, càrrec pel que fou nomenat en ferm l'any següent. El [[1942]] va guanyar plaça com a forense titular a Reus. Es va jubilar a l'Institut Pere Mata el [[1960]] i al Jutjat el [[1968]].
 
El [[1971]] es va encarregar del trasllat de les restes de [[Joan Prim]] a Reus. Fou membre de dotzenes d'entitats culturals i reconegut per universitats i acadèmies. Va rebre molts premis. Va publicar tres centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pòstumament, va rebre la medalla d'or de la ciutat ([[1975]]) i el seu retrat va ser inclòs a la Galeria de fills Il·lustres de Reus. A més del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, té també dedicat un carrer a la seva ciutat natal (l'Avinguda del Dr. Vilaseca).
Les seves obres més destacades són: