Maria Gay i Tibau: diferència entre les revisions

Com a membre de la Confraria de la Puríssima Sang, atenia malalts necessitats desinteressadament, tasca que féu durant vint anys. Pensà, però, que calia anar més enllà i va voler fundar un institut religiós dedicat al servei dels malalts. Amb el consentiment de la família Ros-Llausas, va començar a posar en pràctica la idea, i el 28 de juny de 1870, amb la seva amiga Carme Esteve i Andoca i sis companyes més, va iniciar la vida comunitària d'una agrupació que, amb domicili al Carrer de la Forca, 12, es dedicaria a l'atenció i la vetlla, de dia i de nit, de malalts. Amb el temps (des de 1868 estaven prohibides per llei les associacions i congregacions religioses) es convertí en [[congregació religiosa]]: l'[[Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona]], popularment anomenades '''Vetlladores'''.

 

 

El 1879, la comunitat obrí casa a [[la Bisbal d'Empordà]], des d'on anaven als domicilis dels malalts; l'any següent, l'ajuntament de [[Banyoles]], sol·licità germanes per tenir cura dels malalts de l'hospital, que serà el primer confiat a l'institut. El 1880, el nou bisbe Tomàs Sivilla els va permetre inaugurar el noviciat. La comunitat inicial s'anava fent cada vegada més nombrosa; des d'aleshores, assistien els malalts tant als seus propis domicilis com en els hospitals. El 1881 una altra comunitat es feia càrrec de l'hospital de [[Lloret de Mar]], a petició de l'ajuntament. Maria encara va fundar a [[Torroella de Montgri]] (1882), [[Sant Feliu de Guíxols]] i [[Blanes]], les dues en 1884. El mateix any, però, Maria morí a Girona.