Cotó: diferència entre les revisions

Les fibres de cotó s'originen al voltant de les llavors del cotoner, les seves [[Càpsula (fruit)|càpsules]] tenen de 3 a 4 lòbuls que [[Dehiscència|s'obren]] a la maduresa, cadascun d'aquests lòbuls conté de 5 a 10 [[llavor]]s i cada llavor està recoberta per un gran nombre de fibres, de 10.000 a 20.000 per llavor.<ref name=UCD>[http://www-plb.ucdavis.edu/labs/rost/cotton/reproduction/frfiber.html Seeds Fibers], Cotton Anatomy. Fruit. Section of Plant Biology Division of Biological Sciences, University of California, Davis</ref>

El cotó de fibra llarga que és més car serveix per a la fabricació de teixits fins que serviran per fabricar vestits, [[Camisa|camises]], etc; el de fibra mitjana es dedica teixits pera a roba interior o samarretes i el de fibra curta que és el més barat a roba de treball o llençols.<ref>[http://alexaymerich.wikispaces.com/file/view/coto.pdf Cotó]</ref>

''G. hirsutum'' és l'espècie més estesa mundialment, les espècies difereixen per les llargada de la fibra (més llarga o més curta) i per les característiques agronòmiques, però el cotó sempre necessita un estiu molt càlid i molta aigua de pluja o de reg, com en el cas, per exemple, del cotó egipci.

En contraposició al conreu de varietats modificades genèticament trobem l'[[agricultura ecològica]] del cotó, que a més de no utilitzar plantes transgèniques (modificades) tampoc no utilitza productes químics sintètics com [[fertilitzant]]s o plaguicides.<ref>[http://www.vineyardteam.org/resources/sustainableag.php CCVT Sustainable]</ref> La seva producció també promou i millora la [[biodiversitat]] i els [[cicle biològic|cicles biològics]].<ref>[http://www.vineyardteam.org/pdf/Econ04_ohmart.pdf VineYardTeam Econ]</ref> Les plantacions de cotó dels Estats Units estan obligades a complir el ''National Organic Program'' (NOP). Aquesta institució determina les pràctiques permeses per al control de plagues, conreu, fertilització, i gestió del cultius orgànics.<ref>[http://www.ams.usda.gov/AMSv1.0/nop AMSv1]</ref><ref>[http://www.organicconsumers.org/articles/article_13833.cfm OrganicConsumers.org]</ref> L'any [[2007]], es van produir al món 265.517 bales de cotó orgànic en 24 països i la producció arreu del món estava creixent a un ritme de més del 50% a l'any.<ref name=OTA>[http://www.ota.com/organic/mt/organic_cotton.html Organic Trade Association]</ref>

El desgranatge és una operació que consisteix en separar les llavors del cotó, la grana, de les fibres que l'envolten. Avui dia és un procés continu que comença amb la recepció del cotó cru, i acaba amb l'embalatge de les fibres del cotó processat. El desgranatge del cotó produeix grans quantitats de residus sòlids en la forma de [[llavor]]s (que poden servir com a [[aliment]] per als [[animal]]s) i altres productes de rebuig, a més el procés emet contaminants com la pols de cotó i borrissol. Amb la finalitat de reduir la incidència del [[cuc rosat del cotó]] (''Pectinophora gossypiella'') en els residus, en certs països es regula estrictament el transport i l'eliminació de la llavor de cotó i altres residus. On ho permeten els reglaments, les llavors són enviades als molins per extreure l'oli. Una manera d'eliminar els residus produïts pel desgranatge és transformar-los en [[adob]], o també sotmetre'ls a fumigació, esterilització o incineració. En alguns països es cremen els residus a l'aire lliure, causant molèsties, contaminació atmosfèrica i problemes d'olor.

Els principals productors de cotó l'any 2009 van ser la Xina i l'Índia, amb una producció anual respectiva 34 i 24 milions de bales,<ref>La bala de cotó té un pes que oscil·la entre els 113 kg per a les bales cilíndriques produïdes als EUA i els 340 kg per a les bales de 128 × 80 × 55 cm produïdes a Egipte. [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0082762&BATE=bala Gran Enciclopèdia Catalana]</ref> però la major part d'aquesta producció és consumida per les seves respectives indústries tèxtils. Els grans exportadors de cotó en floca són els Estats Units i l'Àfrica, la participació africana en el comerç del cotó s'ha duplicat des del 1980. Cap de les dues zones té una indústria tèxtil important, aquest tipus d'indústria manufacturera es va traslladar al països en desenvolupament de l'est i el sud d'Àsia, com l'Índia i la Xina.

Durant la campanya 2008/2009 al món es van produir un total de 24.574.000 de [[Tona (unitat)|tones]] de cotó que es va repartir de la següent manera entre els principals països productors:

{| class="prettytable" border=1 width="40%"