República de Ragusa: diferència entre les revisions

| codi_trucada =

| notes_al_peu =

}}

 

 

== Història ==

El [[Tractat de Zadar]] de 1358 va transferir la sobirania al regne d'[[Hongria]] però mantenint el seu govern aristocràtic. Després de la captura d'alguns comerciants ragusans pels turcs, el 1392 el govern del Petit Consell va confiar al noble Teodor Gisla de Novo Brdo, els contactes amb els otomans; Teodor va anar a veure al sultà i es va aconseguir un salva conducte comercial el 20 de juny de 1396 i el 1397 el sultà Baiazet I va concedir als ragusans llibertat de comerç al Imperi. El 1399 la Porta va enviar una ambaixada otomana a Ragusa dirigida per Kefalja Feriz Beg. El [[1403]] va prendre el nom de '''República de Ragusa''', i si be mai no va trencar formalment amb Hongria va esdevenir de fet independent. El 1430 Ragusa va enviar una ambaixada oficial a la cort d'Edirne i va rebre el primer privilegi comercial que es conserva (6 de desembre de 1430). El [[1458]], en plena expansió dels otomans, va reconèixer la sobirania del Sultà, que no va passar de ser nominal, fins que es va establir formalment per tractat amb fixació d'un petit tribut. L'elimanació de fronteres per la desaparició dels principats balcànics annexionats pels otomans van afavorir el seu comerç. Ragusa va tenir factories a Rudnik, [[Prizren]], Novo Brdo, [[Pristina]], Zvornik, Novibazar, Skopje i Sofia, i factories dependents d'aquestes a diversos llocs fins a la desembocadura del Danubi. En aquesta època, després de la conquesta de Sèrbia pels otomans, Ragusa va pagar a la Porta un tribut anual de mil ducats de plata, però el 1441, quan Jordi Brankovic va restablir la sobirania sèrbia, es va deixar de pagar fins que el despotat serbi va ser finalment annexionat pels turcs el 1459; llavors el tribut es va fixar en 1.500 ducats de plata que va anar augmentant. El 1482 era de 12.500 ducats i va arribar en algun moment a 15.000. A més els ambaixadors que anaven a la cort a pagar el tribut havien de fer regals pels camí: al sandjakbeg d'Hercegovina (amb seu a Sarajevo) i al beglerbeg de Rumèlia (amb seu a Sofia). El Papa Pau II va autoritzar el comerç dels ragusans amb el infidels turcs el 1468. El 1510 la república va obtenir un privilegi comercial del sultà d'Egipte [[Qànsawh al-Ghawrí]].

 

 

El [[24 d'agost]] de [[1798]], Ragusa, proclamada neutral, fou ocupada pels austríacs. El tractat de [[Tractat de Presburg|pau de Presburg]] el [[26 de desembre]] de [[1805]] va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleòniques sota el comandament del general Lauriston que hi va entrar el [[15 de maig]] de [[1806]], i el general [[Auguste Marmont]] va abolir la república per decret el [[31 de gener]] de [[1808]] i la va integrar al Regne d'[[Itàlia]] i a l'any següent a les [[Províncies Il·líriques]] ([[14 d'octubre]] de [[1809]]) formant part del departament de Ragusa-Boques del Cattaro. El [[15 d'abril]] de [[1811]] es va convertir en una intendència francesa (Intendència de Ragusa). A finals de [[1813]], assetjada pels anglesos que van ocupar les illes de Sipan, Lopud, Kolocep i [[Cavtat]], la població local va formar un govern provisional republicà que va prendre tot el poder el [[18 de gener]] de [[1814]] al retirar-se els francesos, però el [[29 de gener]] de [[1814]] fou ocupada pels austríacs als que es va reconèixer la possessió dins a la província de Dalmàcia. Amb el [[Congrés de Viena]] el [[1815]] va ser assignada definitivament al Imperi austríac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de [[Transletània]] o Hongria-Croàcia. En aquest temps es va construir la via fèrria (de via estreta) que la va unir a Mostar, Sarajevo i Belgrad.

=== Governadors bizantins ===

 

 

=== Governadors Venecians ===

 

 

=== Vicecomes venecians ===

 

 

=== Comes ===

 

=== Governadors venecians ===

 

 

=== Ducs ([[Knez]]) i rectors ===

 

 

=== Governador francès ===

 

 

=== Duc de Ragusa ===

 

 

=== Rectors ===

 

*Desembre de 1813 - 18 de gener de 1814, Blasio, comte de Caboga

 

[[Categoria:Història de Croàcia]]