Revisió del 02:35, 3 març 2012 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: sr:Karoten ← Edició anterior		Revisió del 16:39, 25 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 11: ==Estructura química== Quimicament, els carotens són [[hidrocarboni]]s poliinsaturats que contenen 40 àtoms de carboni per molècula, nombre variable d'àtoms d'hidrogen i sense altres elements. Alguns carotens acane en anells d'hidrocarbonis en un o en els dos extrems de la molècula. Tots ells es veuen amb colors a l'ull humà per l'extens sistema d'enllaços químics conjugats. Estructuralment els carotens són tetra[[terpens]] cosa que vol dir que tots ells es sintetitzen bioquímicament des del [[terpè]] de 10 carbonis els quals al seu torn es formen d'unitats d'[[isoprè]] de 5 carbonis. Els carotens es troben en dues formes principals que es designen per lletres de l'[[alfabet grec]]: Alfa-carotè (α-carotè) i Beta-carotè (β-carotèe). Gamma, delta, epsilon, i zeta (γ, δ, ε, i ζ-carotè) també existeixen. Pel fet de ser hidrocarbonis i no tenir oxigen, els carotens són silubles en lípids i insolubles en l'aigua (en contrast amb altres carotenoides, els [[xantòfils]], que tenen oxigen i per tant són menys hidrofòbics). Línia 20: Els carotens contribueixen a la fotosíntesi transmeten l'energia que absorbeixen de la llum des de la [[clorofil·la]]. També protegeixen els teixits de les plantes ajudant a absorbir l'energia de la forma excitada de l'oxigen molecular O<sub>2</sub> (singlet d'oxigen) que es forma durant la fotosíntesi. El β-Carotè es composa de dos grups retinol i es degrada en la [[mucosa]] de l'intestí prim de β-carotè 15,15'-monooxigenasa a [[retinal]], que és una forma de [[vitamina A]]. El β-Carotè es pot emmagatzemar al [[fetge]] i el greix del cos i convertir-se en retinal a mida que es necessiti i així és una forma de vitamina A pels humans i alguns altres animals. Els carotens α-carotè i γ-carotè, per la seva estructura química amb un anell beta-ionona també tenen certa activitat de la vitamina A (prò menor que en beta-carotè) com fa el carotenoide β-[[criptoxantina]]. Tots els altres carotenoides,incloent el [[licopè]], no tenen un anell beta i per tant no tenen activitast com vitamina A (però poden tenir activitat antioxidant). Les espècies animals es diferencien molt en la seva capacitat de convertir el retinol (beta-[[ionona]]) que contenen els carotenoides a retinals. Els carnívors en general són pobres convertidors dels carotenoides amb ionina de la seva dieta. Els estríctament carnívors com la [[fura]] no tenen la β-carotè 15,15'-monooxigenasa i no poden convertir cap carotenoida a retinal; en canvi el [[gat]]s poden fer-ho però de manera insuficientampliaci.<ref>{{cite journal \|author=Green AS, Tang G, Lango J, Klasing KC, Fascetti AJ \|title=Domestic cats convert ((2) H(8))-β-carotene to ((2) H(4))-retinol following a single oral dose. \|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21797934 \|journal=Journal of Animal Physiology and Animal Nutrition \|year=2011 \|pmid=21797934 \|doi=10.1111/j.1439-0396.2011.01196.x. }}</ref>

Carotè: diferència entre les revisions