Ulà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 3:
El mot ''ulà'' procedeix del polonès ''ułan'', a través de l'alemany ''Ulan''; l'etimologia darrera sembla ésser el túrquic ''oğlan'' ('soldat ardit').
Les primeres tropes denominades ''ulans'' consistien en tàrtars de [[Bielorússia|Bielarús]] que servien Polònia-Lituània com a soldats de cavalleria lleugera armats amb llances. En la dècada de 1720, els ulans esdevingueren la versió polonesa dels llancers; per decret de la Dieta, el 1776 els foren transferides les tasques i les tradicions dels [[hússar]]s alats, i es constituïren en la cavalleria nacional per excel·lència.
Durant el segle XVIII, Prússia (1740) i Àustria (1784) formaren unitats d'ulans, al principi a base de polonesos, i, més endavant, amb autòctons. Napoleó incorporà ulans a la seva cavalleria arran la formació del [[Gran Ducat de Varsòvia]] (1807); i a partir d'ací, molts altres exèrcits (Rússia, Regne Unit, Espanya, Portugal, Piemont-Sardenya, Suècia...) crearen unitats de llancers de cavalleria lleugera segons el model dels ulans, o reformaren les existents per tal d'acomodar-s'hi. En alguns exèrcits aquestes unitats s'anomenaven ''ulans'', mentre que en d'altres es conservà la denominació tradicional de ''llancers''.
| |||