Revisió del 07:54, 13 maig 2011 modifica MerlIwBot (discussió \| contribucions) 208.661 edits m Robot afegeix: bg:Макавеи, el:Μακκαβαίοι, tr:Makkabiler esborra: pl:Machabeusze (strongly connected to ca:Asmoneus) modifica: fr:Maccabées ← Edició anterior		Revisió del 12:54, 26 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Wiggensbach St Pankratius Querschiff Süd Martyrium der Makkbäischen Brüder.jpg\|thumb\|350px\|Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771]] '''Macabeus''' (o '''Maccabeus''', llatí ''Maccabaei'', grec ''Makkabaioi'' {{polytonic\|Μακκαβαῖοι}}) fou el nom amb el que són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de [[Judes Macabeu]], que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir "Martell" en el sentit de "vencedor", hebreu makkab). També foren anomenats [[Asmoneus]] (''Asmonaei'' o ''Hasmoonaei'') o Asamonacs (''Asamonaci'', {{polytonic\|Ἀσαμωναίοι}}) per Asmoneu o Casmó, el besavi de Mataties pare de Judes Macabeu. La dinastia també es coneguda per '''Matiades''' (de Maties o Mataties, Benei Mattityahu). == Història dels Macabeus == Línia 6: Apareixen a la historia vers el [[167 aC]] quan Mataties va organitzar la revolta dels jueus contra els [[selèucides]]. Flavi Josep els dóna un període de govern de 126 anys però ja que l'acaba el 37 aC quan [[Antígon de Judea\|Antígon]] fou executat per [[Marc Antoni]] el 37 aC, hauria començat el 163 aC quan Judes Macabeu va entrar a Jerusalem i va restaurar el culte al temple. Al [[37 aC]], mort Antígon, només restaven dos macabeus vius: Aristòbul i la seva germana [[Mariamne I]], el primer executat per ordre d'[[Herodes el gran]] el [[35 aC]] i la segona que fou la dona del mateix Herodes. La història dels macabeus es narrada per [[Flavi Josep]] i la guerra de independència al primer i segon llibre dels macabeus. Els orígens de la revolta es troben en el fet de què una part dels jueus havien començat a adoptar els costums, llengua i religió gregues i [[Antíoc IV Epífanes]] ([[174 aC]]-[[164 aC]]) va voler accelerar el procés. El rei selèucida va vendre el càrrec de [[Summe Sacerdot\|gran sacerdot]] a Joshua (que va modificar el seu nom al grec Jasó o Jàson) i després a Onies (que va agafar el nom grec de Menelau), però va condicionar la cessió del càrrec a la introducció a Jerusalem dels ritus grecs. Onies per pagar el càrrec, es va apoderar d'alguns objectes de culte sagrat del temple i els va vendre a [[Tir]]; aquest fet i altres combinats van causar la revolta de [[Jerusalem]], però justament llavors Antíoc estava tornant de la seva campanya a Egipte i va entrar a la ciutat amb el seu exèrcit i va reprimir la rebel·lió fàcilment ([[170 aC]]) ; el temple fou saquejat i molts habitants de Jerusalem executats; el [[168 aC]] els romans el van obligar a evacuar Egipte i llavors va ser quan va decidir extirpar el judaisme. Va anar a Jerusalem i va ordenar una massacra general un dissabte (el dia del [[sàbat]] jueu) incendiant la ciutat i altres viles; al Mont Sió va construir una gran fortalesa que dominava la regió; llavors va publicar un decret de les formes de culte que s'havien d'uniformar a tots els dominis selèucides; contra els que van refusar hi va haver tota mena de crims i crueltats. Línia 12: Tot això havia sembrat les llavors de la revolta. A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religiós, Mataties, que tenia cinc fills joves: Joan, Simó, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selèucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves pròpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici; llavors va matar també l'oficial selèucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills ([[167 aC]]). Allí se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selèucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant allà on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu. Al cap d'uns mesos (encara l'any 167 aC), quan va morir Mataties, la revolta religiosa ja era una lluita per la independència nacional. El va succeir com a dirigent el seu tercer fill Judes. La progressiva pèrdua de poder dels selèucides va estar compaginada amb el increment del rebels, fins que Alexandre Janeu va agafar el títol de rei. Salomé Alexandra, viuda dels dos darrers governants, va dirigir un període de pau d'onze anys, i després van començar els enfrontaments entre els fill d'Alexandre, Hircà II i Aristòbul II; el [[63 aC]] els romans van imposar a Hircà II que de fet va quedar sota la seva protecció. El [[40 aC]] els parts van envair Síria i Antígon, fill d'Aristòbul, es va proclamar rei, però fou executat pels romans quan els parts foren expulsats, el [[37 aC]]. [[Aristòbul de Judea\|Aristòbul III]], net d'Hircà II i d'Aristòbul II fou nomenat per Herodes gran sacerdot [[36 aC]] sota pressió, però fou executat al cap de pocs mesos (35 aC) acabant així la dinastia. {{Plantilla:Sant \|nom=sants Macabeus \|nom secular=Hebreu: מכבים o מקבים (''Makabim'' o ''Maqabim'', "martell"?); grec: Μακκαβαῖοι (''Makkabaioi'') \|imatge=Stattler-Machabeusze.jpg \|imagesize=300px Línia 25: \|fets destacables= \|títols=màrtirs \|data de naixement=s. II a. C. \|data de mort=167-160 a.C. \|lloc de naixement=[[Judea]] (actual Israel) Línia 57: * [[Aristòbul I de Judea\|Aristòbul I]] (Judes ben Joan) 104-103 * [[Alexandre Janeu]] (Yannai ben Johanan) 103-76, primer rei * [[Salomé Alexandra]] 76-67 (esposa d'Aristòbul i d'Alexandre) * [[Hircà II]] o Joan Hircà II (Joan ben Janeu) 67-66 * [[Aristòbul II de Judea\|Aristòbul II]], (Judes ben Janeu) 66-63 * Hircà II (restaurat) 63-40 (sota protectorat romà) * [[Antígon de Judea\|Antígon]], (Maties ben Aristòbul) 40-37 (sota protecció dels parts) == Genealogia ==

Macabeus: diferència entre les revisions