Col·locació: diferència entre les revisions

El DIEC defineix la '''col·locació''', en el seu sentit lingüístic, com a: "Combinació de mots que ha desenvolupat una relació semàntica estreta basada en la concurrència freqüent". Dit d'altra manera, les '''col·locacions''' són combinacions lèxiques habituals, els elements de les quals, tot mostrant una atracció mútua, ofereixen un significat conjunt prou especial (''crua realitat'', ''poble de mala mort'').

Corpas parteix del fet que la '''col·locació''' reuneix tots els trets de la unitat fraseològica: polilexicalitat, ús freqüent, institucionalització, estabilitat, potencial caràcter idiomàtic i variable. Són polilexicals perquè estan formades, al menys, per dos mots gràfics (''bateig de foc'', ''batalla campal''). En segon terme, els col·locats, és a dir els elements integrants de la '''col·locació''' sovint apareixen junts en el discurs i, a més, són freqüents en el seu conjunt, és a dir, com a unitats. El tercer tret definitori és el de la institucionalització, o capacitat d'ésser reproduïts en el discurs. Aquesta combinació institucionalitzada esdevé una combinació estable que, d'una banda, restringeix la seva pròpia combinabilitat i, de l'altra, crea la seva pròpia especialització semàntica. A ''mal de panxa, de cap, de coll...'', tot i que ''mal'' és sinònim de dolor, no és possible substituir ''mal'' per ''dolor''. Parlem d'idiomatització de la '''col·locació''' quan, creada en un àmbit, passa a ésser reconeguda i usada en altres àmbits (''dat i beneït'', ''dictar sentència''). El darrer tret assenyalat, la variabilitat, es produeix, per exemple, per la pròpia dinàmica de la llengua en les variants regionals, en l'ús en registres formals o més col·loquials, en l'àmbit periodístic, etc.