Comtat d'Herbauges: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 3:
== Geografia ==
El comtat d'Herbauges abraçava el baix Poitou amb el actual país de
== Història ==
Línia 9:
El [[820]], els normands amenaçaven [[Noirmoutier]], i van cremar el priorat de [[Beauvoir]], apoderant-se de l'illa de [[Bouin]], que van saquejar i van fer presoners els seus habitants, marxant carregats de botí cap al seu país. De cara a enfrontar les seves ràtzies i les amenaces permanents que exercien sobre les poblacions baix [[Poitou]], els senyors van decidir organitzar la defensa i la resistència a aquestos invasors.
Per protegir a la vegada les illes amenaçades i la part continental veïna, es va decidir la creació del comtat d'Herbauges, una vasta possessió militar que tenia per capçalera a ''Ratiatum'', avui [[Rezé]], delimitat probablement al nord pel [[riu Loira|Loira]], a l'est pel [[Sèvre]] de Nantes, al migdia pel [[Gran Lay]], a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]]. Dos pagus menys considerables, [[Mauges]] i [[Tiffauges]], es trobaven incorporats dins aquestos límits.
El [[830]], els normands s'apoderaren de [[Noirmoutier]] cremant i destruint el monestir. Renald o Rainald, comte d'Herbauges, va recuperar Noirmoutier amb forces considerables.
El [[835]], els normands es van presentar, davant el port anomenat la Conxa (La Conque), amb nou naus portant als seus flancs una cavalleria nombrosa. Van desembarcar, però la resistència valenta de Renald i dels insulars que es van posicionar en massa a les muralles, va aturar als víkings.
El [[841]] [[Lambert II de Nantes]] i el comte [[Ricuí de Nantes]] van combatre en bàndols oposats a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] el [[25 de juny]] del [[841]]. Ricui va morir a la lluita; Lambert considerava el comtat de Nantes con el seu territori legítim però el rei de França Carles II el Calb
Renald de Nantes i Herbauges va derrotar a Lambert de Nantes i als seus aliats els bretons de Nominoé i els víkings d'[[Hasting]] a la batalla de [[Messac]] però poc després, fou derrotat i mort a [[Blain]] el [[24 de maig]] [[843]]. Els nantesos es van negar a reconèixer a Lambert com a comte perquè aquest era sospitos d'haver guiat als normands que el 24 de juny van saquejar la ciutat i van matar al bisbe a la seva catedral. Després de la sortida dels seus aliats, Lambert es va fer amo finalment de Nantes.
El 844 Lambert va matar en un combat al comte [[Bernat II de Poitiers]] i al fill i successor de Renald, [[Hervé]] comte d'Herbauges. El comtat d'Herbauges fou cedit a Rangenold, possible germà d'Hervé (que fou [[Marca de Nèustria|marquès de Nèustria
Al tractat d'Angers del 851, [[Carles II el Calb]] concedí les insígnies de la reialesa a Erispoé, amb els comtats de Rennes i de Nantes així com el país de Retz
Quan Carles el Calb va crear les marques de Nèustria (una front als bretons i una front als normands) en va donar una (la dels normands) al senescal Adalard, contra les pretensions dels rorgònides que governaven el Maine amb els que Rangenold estava emparentat (era cosí de Rorgo II i de Gasfred, comtes successius de Maine successors de Rorgó I), Rangenold, Rorgó, Gausfred i el rei Salomó de Bretanya es van aliar; el 865, quan ja Gausfrad havia succeït a Rorgó II, el rei va decidir retirar la marca a Adalard i donar-la a Gausfred a canvi de la submissió dels rebels. El 878 com que els fills de Gausfred eren massa joves per succeir-lo (tant a Maine com a la Marca) el poder va passar al seu cosí [[Ragenold d'Herbauges]], que fou llavors comte de Maine i marquès de Neustria. El 25 de juliol del 885, els normands van saquejar Rouen. Ragenold va marxar en ajut de la ciutat i va morir en la lluita. Ja no es coneix cap altre comte d'Herbauges.
== Llista de Comtes ==
| |||