Revisió del 15:44, 3 feb 2012 modifica GrouchoBot (discussió \| contribucions) 23.313 edits m r2.6.4) (Robot afegeix: lv:Kandahāra ← Edició anterior		Revisió del 11:31, 27 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 48: Els àrabs van ocupar [[Sistan]] i van establir una posició avançada a [[Bust]]. La regió fou anomenada [[al-Rukhkhadj]] (arabització d'Aracòsia) i també [[Zamindawar]] i Bilad al-Dawar. La dinastia local dels zunbils del Kabulistan (anomenats Kabulshahs) hi estenia el seu poder i tenien la seva capital a una vila i fortalesa anomenada Djarwin/Djurwin, que potser després fou la ciutat de [[Kabul]]. En temps de [[Muawiya I]] (661-680) el governador del Sistan, Abbad ibn Ziyad ibn Abi, va atacar Kandahar i la va ocupar després d'un dur combat i li va donar el nom d'Abbadiya (agafat del seu propi nom); en aquest temps la regió va pagar tribut al califat però Abbad fou cridat el [[681]] i la regió es va perdre; al final del segle VII només depenia nominalment del [[Sistan]] o Sidjistan, però de fet resistia a la penetració dels musulmans. Un dels sobirans zunbils va derrotar greument al governador delegat de Sistan, Ubayd Allah ibn Abi Bakra a [[Zamindawar]] ([[698]]) i per posar fi a la resistència i dominar tota la regió, el governador de l'Iraq [[al-Hadjdjadj]] va enviar des de [[Kirman]] un gran exèrcit sota el comandament del general [[Abd al-Rahman ibn al-Ashath]]; pel seu magnífic equipament l'exèrcit fou conegut com l'"exèrcit dels galls d'indi" (Djaysh al-tawawis); Ibn al-Ashath va arribar a Sistan el [[699]] i va posar les tropes locals sota el seu comandament; va envair [[Kabulistan]] establint guarnicions a les posicions que ocupava i un servei de correu entre aquestes; quan va arribar a les muntanyes va retornar a [[Bust]] deixant per la campanya del [[700]] una penetració més agosarada. Però quan va informar a al-Hadjdjadj, aquest estava impacient i li va ordenar avançar ràpidament sota amenaça de ser substituït pel seu germà Ishak, i li va escriure diverses cartes pressionant i injuriant-lo greument tractant-lo d’incapaç i tou, deixant entendre a més a més que no retiraria les tropes (a les que no agradava servir tant lluny) fins a la victòria. Al-Ashath va convocar als seus oficials i es va proclamar la rebel•lió; Ibn al-Ashath va oferir un pacte al Zunbil de Kabul que aquest va acceptar immediatament (en cas de victòria de la rebel•lió el zunbil gaudiria d'avantatges, en cas de derrota hauria de donar asil a al-Ashath). Al-Ashat fou derrotat i va fugir cap al [[Sistan]]; una vegada aquí el seu amil (governador militar) de [[Zarandj]] li va refusar l'entrada; el de [[Bust]] el va obrir però el va fer presoner; el zunbil de Kabulistan es va presentar i va obligar a l'amil a deixar lliure al general, i complint la seva paraula se'l va emportar sota la seva protecció cap a la [[vall de Kabul]]. Al-Ashat va reprendre la lluita però se'n va retirar per les divisions entre els rebels, i es va refugiar altre cop amb el zunbil de Kabulistan. Durant un parell d'anys el governador iraquià va pressionar al zunbil per entregar al seu protegit i finalment aquest va cedir; es diu que abans de ser entregar al-Ashath fou mort pel mateix zunbil o va morir de malaltia i el seu cap fou enviat al governador, però el relat més repetit es que quan estava encadenat en el castell de Rukhkhadj (Aràcosia) per ser entregat es va tirar de dalt baix arrossegant a l'home que aguantava les seves cadenes ([[704]]). Així doncs la regió d'Aracòsia amb Kandahar va romandre de fet en poder dels zunbils al [[segle VIII]]. Els historiadors musulmans van tenir tendència a considerar-la com a part nominal de la província del [[Sind]], potser perquè els habitants del Zamindawar (Aracòsia) adoraven al deu Zun, que tenia similituts amb els deus hindús. A una data a l'entorn del [[737]] hi va fer una expedició el governador del Sind Amr ibn Muhammad ibn Kasim, que va arribar a Multan, Caixmir i un altre lloc que segons uns historiadors fou Kandahar i segons altres [[Gandhara]] a l'Indus superior, segurament [[Wayhind]] capital dels [[hindushàhides]]. En aquest temps la regió s'anomenava Zamindawar o al-Rukhkhadj i la principal ciutat era Pandjway o Bandjway seguida per Tiginabad (a un dia de viatge de Bust). Línia 58: Finalment foren eliminats pels [[gaznèvides]] al final del [[segle X]]. En aquest temps Kandahar havia esdevingut una vila musulmana que va tenir un creixement notable, amb formació de la fortalesa (''kala''), les seves muralles (''madina, shahrastan'') i barris (''rabad''). Amb la destrucció del centre gaznèvida de Lashkaria Bazar (Kalayi Bist) pel [[gúrida]] [[Ala al-Din Husayn]] el [[1151]], Kandahar va assolir la posició capdavantera com a ciutat principal de la regió. [[Fitxer:View of Arghandab Valley.JPG\|thumb\|Vall d'Arghandab]] El [[1212]] va caure sota domini de [[Khwarizm]] i el [[1222]] fou ocupada pels mongols quedant a la frontera amb el ulus de [[Khanat de Txagatai\|Txagatai]] i formant part del khanat d'[[Hulagu]] ([[1256]]). El 1281/[[1282]] va passar a mans de Shams al-Din II ibn Rukn al-Din Kart, ''malik'' de la [[dinastia kart]] d'Herat, vassall de l'[[ilkhànida]] [[Abaqa]], fill i successor d'Hulagu. El malik kurt d'Herat, va ser deposat per Tamerlà el [[1383]] i el seu territori annexionat, menys la regió de Kandahar que el gran sobirà va donar en feu al seu nét [[Pir Muhàmmad]] assassinat el [[1407]]. Va ser donat altre cop com a feu al timurida Soyurghatmish ibn Shah Rukh el [[1418]] i el [[1427]] al seu fill Sultan Masud Mirza fins el [[1440]]. Després va pertànyer a la línia [[timúrida]] d'[[Herat]] (1440-1459) i va passar a [[Abu Said de Transoxiana]] (1459-1469), i després a [[Husayn Mirza Baykara]] del [[1469]] fins el [[1506]]. En aquestos anys va quedar en mans de l'arghúnida [[Dhu l-Nun]], vassall [[timúrida]]; el [[1504]] [[Baber]] es va apoderar de Kabul, que pertanyia a Muskin Arghun, fill de Dhu l-Nun; Baber va permetre als arghuns conservar Kandahar que va esdevenir la seva capital; a Dhu l-Nun el va succeir el [[1507]] Shah Beg Arghun al que poc després va atacar Baber que li va arrabassar Kandahar ([[1507]]); Shah Beg va obtenir l'ajut dels [[shibànides]] i el seu sobirà [[Shibani Khan]] va assetjar a Baber a Kandahar i el va obligar a retirar-se, i Shah Beg va recuperar la ciutat (vers [[1508]]) que va poder conservar; el [[1518]] va començar la conquesta del [[Sind]] del que s'havia apoderat el [[1522]] quan Baber va entrar per segon cop a '''Kandahar''' segons sembla després d'un llarg setge de cinc anys portat amb molta deixadesa i aturat i reprès diversos cops. Shah Beg es va retirar a Sibi, [[Quetta]] i al Sind on va governar fins a la seva mort el [[1524]]. A la mort de [[Baber]] el 1530 el govern de Kandahar fou donat al seu fill [[Kamran Mirza]], però els safàvides perses també aspiraven al seu domini, i s'havien establert a [[Herat]] ([[1528]]). Els atacs perses a Kandahar sota el xa [[Tahmasp I]] el 1534-1536 foren rebutjats per Kamran. En la reconciliació de [[1539]] entre l'emperador Humayun i el seu germà [[Mirza Hindal]], a aquest darrer li fou concedit el govern de Kandahar, mentre Kamran va ser ratificat en el govern de [[Panjab]] amb seu a [[Lahore]]. En el conflicte posterior entre Kamran i Humayun, aquest darrer va haver de fugir cap al [[Sind]] i finalment es va dirigir cap a '''Kandahar''' ([[1543]]), que ara estava governada pel seu germà Askari, que va aixecar la ciutat en la seva contra, i Humayun fou humiliat i es va haver de retirar cap al Sistan, lliurant-se per ben poc de ser capturat; Humayun va finalitzar la seva fugida a la Pèrsia safàvida, on el xa Tahmasp I li va concedir asil amb honors a Herat ([[1544]]); Humayun va donar al xa el seu gran diamant i va signar uns papers assegurant que era xiïta i finalment el xa li cedir un exèrcit de dotze mil homes per recuperar el seu tron. El març de [[1545]] es va presentar a Kandahar que finalment li fou entregada per Askari el setembre, però quan Humayun va marxar de la ciutat, Askari la va recuperar (octubre de [[1545]]) amb suport dels arghuns del Sind però Humayun la va tornar a ocupar el [[1546]] o [[1547]] després de les seves victòries. El [[1558]] Tahmasp I va atacar Kandahar i la va ocupar. Els mogols no van poder recuperar la ciutat fins el [[1595]]. Sota [[Jahangir]] els perses van retornar i van ocupar la ciutat per segona vegada ([[1620]]); els mogols la van reconquerir el [[1638]] però el [[1648]]/[[1649]] va caure en mans d'[[Abbas II de Pèrsia]] per tercera vegada; els safàvides la van conservar més de mig segle, fins el [[1709]] durant els quals va formar la província de Kandahar que incloïa també els districtes de Mustang, Sibi, Kakari i altres al sud, i va tenir com a governador entre d'altres, a diversos prínceps [[safàvides]]. La tribu afganesa dels [[ghilzays]] s'havia establert en aquest temps a la rodalia de la ciutat en territori que havia quedar buit degut a que [[Abbas I el Gran]] havia traslladat als seus habitants originals de la tribu [[abdali]] cap a la rodalia d'[[Herat]]. Els ghalzays en general havien donat suport als safàvides contra els mogols però vers el [[1707]] un cap del clan hotak dels ghalzays, Mir Wais o [[Mir Ways Hotak]] va entrar en dissidència i es va revoltar el [[1709]]; el governador safàvida de Kandahar, d'origen georgià (Gorgin Khan que fou el rei [[Giorgi XI de Kartli]] del 1676 al 1688 del 1691 al 1695 i del 1703 al 1709), fou assassinat ([[23 d'abril]] del [[1709]]) i Mir Ways va ocupar el seu lloc; va obtenir el suport de tots els ghilzai (ghilzay) i altres tribus es va declarar independent si be amb el modest títol de ''wakil'' (regent); encara que el novembre de [[1709]] fou nomenat governador [[Kai Khusrau de Kartli]] (rei de Kartli 1709-1711) no va poder recuperar la zona i va morir en lluita contra Mir Wais el [[27 de setembre]] de [[1711]] i el cap ghilzay va consolidar el seu poder. A la seva mort el [[1715]] fou enterrat a Kandahar on la seva tomba es venerada. El seu fill Mahmud el va succeir el [[1715]] i després d'una lluita pel poder que va durar sis mesos contra Mir Abd Allah Khan Hotak, va consolidar la seva posició i el [[1720]] va envair Pèrsia conquerint Kirman, arribant fins a Isfahan on va deposar al xa [[Sultan Hoseyn I]] (1722). Mahmud fou proclamat xa efímerament però fou enderrocat pels seus propis homes el [[1725]]; el va succeir el seu nebot [[Ashraf Kahn]] que va regnar quatre anys abans de morir a mans dels propis afganesos quan fugia cap a Kandahar ([[1730]]) on governava Mir Husayn (Husayn Sultan Khan Hotak) que havia rebatejat la ciutat com Husaynabad, mentre a Pèrsia fou restaurada la dinastia safàvida en la persona de [[Tahmasp II]], fill de [[Sultan Hoseyn I]]. Línia 92: * Shudja Shah (Shudja al-Mulk Shah) 1808-1809 * Mahmud Shah 1809-1818 * [[Sultan Ali Shah]] 1818-1819 * Shirdil Khan Mohammadzay, regent 1819 - 1826 * Purdil Khan Mohammadzay, regent 1826 - 1839 * Shah Shudja (Shudja al-Mulk Shah) 1839 - 1842 * Safdar Jang Khan Saddozay, regent 1842 * Kuhandil Khan Mohammadzay, regent 1842 - 1855 * Mohammad Sadeq Khan Mohammadzay, regent 1855 (agost a novembre) * Gholam Haydar Khan Mohammadzay, regent 1855 - 1858 * [[Dost Muhammad Khan]] 1858-1863 * [[Muhammad Amin Khan]] 1863 - 1865 * [[Shir Ali Khan]] 1865 - 1867 * Mohammad [[Afzal Khan]] 1867 (gener a octubre) * Mohammad [[Azam Khan]] 1867 - 1868 * Shir Ali Khan (segona vegada) 1868 (abril a setembre) i 1868-1879 * Mohammad Yakub Khan 1879 (febrer a octubre) * Mohammad Jan (ministre regent), 1879 - 1880 * Shir Ali Khan Barakzay (ministre regent) 1880 - 1881 * [[Abd al-Rahman Khan]] 1881 (abril a juliol) * Muhammad Ayyub Khan 1881 - 1881 (juliol a setembre) * Abd al-Rahman Khan, emir d'Afganistan 1881-1901

Kandahar: diferència entre les revisions