Revisió del 14:10, 6 des 2011 modifica RibotBOT (discussió \| contribucions) Bots 191.443 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/) ← Edició anterior		Revisió del 11:44, 27 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: El '''comtat de Meulan''' i de '''Beaumont-le-Roger''' fou una jurisdicció feudal; el primer estava situat al [[Vexin]], i el segon a [[Normandia]]. Els comtes de Meulan foren vassalls del duc de Normandia al final del segle XI segurament pels territoris concedits en el propi ducat. ==Història== El primer comte esmentat és Galerà o Walerà I de Chartes, mort abans del [[987]], que fou comte de Meulan per matrimoni amb Liegarda comtessa de Meulan i de [[comtat de Mantes\|Mantes]], vidua del comte Raul de [[Comtat de Cambrai\|Cambrai]], de la qual no es coneixen els ancestres. Van tenir al menys un fill, Galerà II o Walerà II que fou comte de Meulan i va morir un [[10 d'abril]] però es desconeix l'any, que seria probablement el [[998]]. El va succeir el seu fill Hug I (998- + després del 1005) casat amb una filla de Gautier III el Blanc, comte d'[[comtat d'Amiens\|Amiens]], Mantes, [[comtat de Valois\|Valois]] i [[Comtat de Vexin\|Vexin]]. El va succeir el seu fill Galerà III (després del 1005 - + 1069) que va donar suport a Eudes [[comtat de Blois\|comte de Blois]] en el intent de conquerir el castell de Tillières (Verneuil, Eure) que era de [[Ricard II de Normandia]], en els primers anys del segle XI. Es va casar amb Oda i després amb Adelaida (que havia estat la seva concubina). El va succeir el seu fill Hug II (1069-1081); es va fer monjo a Bec abans del 1081 quan va morir. Galerà III va deixar altres fills (Doda, Galerà i Folc) sense dret successori preferent a la segona filla legítima, Adelina de Meulan, germana d'Hug III, que va aportar el comtat al seu marit Roger de Beumont. La casa comtal de Beaumont té origen en [[Roger Beaumont\|Roger]], fill d'Honfroi senyor de Vieilles, esmentat en una carta el [[1035]], que va construir el castell de [[Beaumont-le-Roger]] en un turó sobre Vieilles. Va lluitar contra el normand [[Roger de Tosny]] al que va matar, durant els conflictes civils esdevinguts durant la minoria de [[Guillem II de Normandia]].<ref name="Fletcher2010">{{cite book\|last=Fletcher\|first=Richard \|title=El Cid\|url=http://books.google.cat/books?id=O-6I1OTM28wC&pg=PA100\|accessdate=20 Març 2011\|date=1 December 2010\|publisher=Editorial NEREA\|language=castellà\|isbn=9788489569294\|pages=99–101\|ref=fletcher}}</ref> Roger hauria aportat uns 60 vaixells a la conquesta d'[[Anglaterra]], i va romandre al ducat com a conseller de la duquessa [[Matilda de Normandia]]; se l'esmenta en cartes fins el [[1086]]; va obtenir de [[Robert II de Normandia]] el feu de [[Brionne]] vers 1088/1089, a canvi d'[[Ivry]]. es va fer monjo a Saint-Pierre de Préaux vers [[1090]] i devia morir un parell d'anys després. Es va casar amb Adelina de Meulan, filla de Galerà III comte de Meulan, comtat del que fou hereva a la mort del seu germà Hug de Meulan (1081). Era morta el [[1099]] quan el seu fill Robert va fer una donació per la salvació de la seva anima. A Roger i Adelaida els va succeir el seu fill Robert (+ 1118), comte de Meulan (1081) i senyor/comte de Beaumont-le-Roger i Vieilles (1090). Va lluitar a [[Hastings]] el [[1066]]. Va rebre la ciutat de [[Leicester]] del rei Enric I d'Anglaterra i va esdevenir ''earl'' de Leicester. El seu germà Enric fou earl de [[Warwick (Warwickshire)\|Warwick]] el [[1088]]. Abans del [[1094]] fou empresonar per Robert III de Normandia després de impugnar el canvi d'Ivry per Brionne que havia fet el seu pare, i Brionne li fou confiscat i fou empresonat; el seu pare des de el monestir on era va intervenir i fou alliberat i Brionne retornada. Es va prometre amb Godequilda de Tosny filla de Raül III de Tosny, senyor de Conches, però segurament no es va fer la boda i després la noia es va casar amb Balduí de Boulogne ([[Balduí II de Jerusalem]] des de 1100); i casat amb Isabel de Vermandois filla d'Hug I de [[Comtat de Vermandois\|Vermandois]] i Valois de la que es va divorciar el [[1115]]. Van tenir nou fills dels quals Walerà IV fou el successor a Meulan i Beaumont-le-Roger; el seu germà bessó Robert el Geperut (+ 1168) el va succeir a Leicester. Walerà es va revoltar contra el rei [[Enric I d'Anglaterra]] (amb els seus cunyats Hug de Montfort, Hug de Châteauneuf i Guillem Louvel, però fou derrotat i capturat al setge de Vatteville el [[26 de març]] del [[1124]], i les seves terres li foren confiscades; va restar empresonat 5 anys successivament a Rouen, Bridgenorth i Wallingford, fins el 1129. El [[1135]] va donar suport al rei Esteve que li va retornar els feus i el va fer earl de [[Worcester]] el [[1138]]; a la batalla de [Lincoln] va desertar ([[2 de febrer]] de 1141) i va arribar a un acord amb Jofré comte d'Anjou que li va donar el castell de Montfort-sur-Risle. Va estar promès a Matilda de Blois, filla del rei [[Esteve d'Anglaterra]] ([[1136]]), i es va casar amb Agnes de Montfort, filla d'Amauri III de Montfort [[comtat d'Evreux\|comte d'Evreux]]. Va morir el [[10 d'abril]] de [[1166]] i el va succeir el seu fill Robert. Felip II de França va confiscar els seus dominis a [[França]] i [[Joan sense Terra]] els d'[[Anglaterra]]; es va casar amb Maud de Cornualles (filla de Rainald de Dunstanville erar de Cornwall). Va morir a [[Poitiers]] el [[16 d'agost]] del [[1204]]. Els seus filla Walerà, Pere i Enric foren anomenats de Meulan però no en van ser comtes. Línia 23: ===Comtes de Meulan i Roger-le Beaumont=== Roger I 1081-1090 Robert (1090 - + 1118), comte de Meulan (1081) i senyor/comte de Beaumont-le-Roger i Vieilles (1090). Walerà IV 1018-1124 Domini ducal 1124-1138 Walerà IV (segona vegada) 1138-1166 Robert II 1166-? ==Referència==

Comtat de Meulan: diferència entre les revisions