Cuculla: diferència entre les revisions

La cuculla com [[pinacle]] gòtic declara la presència de la religió i la seva connexió amb el cel. L'altalta i primprima cuculla piramidal- de la torre sud de la [[catedral de Chartres]] n'és una de les primeres evidències i, ena les acaballes del gòtic, les agulles es construïen amb [[traceria]]s calades en les seves cares. Les torres calades van ser una innovació arquitectònica sorprenent, a partir de principis de [[segle XIV]], a la torre de la catedral de Friburg, la pedra va ser perforada i unida per cables de ferro. L'agulla calada, d'acord amb Robert Bork, representa una extensió "radical, però lògica de la tendència gòtica cap a l'estructura de l'esquelet". El fenomenal esquelet orgànic d'agulles de d'[[Antoni Gaudí]] ena la [[Sagrada Família de Barcelona]], representa una conseqüència d'aquesta tendència gòtica. Dissenyada i començada per Gaudí el 1884, no es va completar fins al segle XX.

A Anglaterra, la paraula "torre", porta immediatament portaa alla capimatge de la [[catedral de Salisbury]]. La seva torre cuculla de 123 m, construïda entre 1320 i 1380, és la més alta del període en qualsevol part del món, i en el seu estil és tan notable com el Coliseu de Roma o el Partenó d'Atenes. Una torre similar però lleugerament més petita va ser construïda ena Leighton Buzzard, en [[Bedfordshire]], Anglaterra, el que indica la popularitat de la torre de difusió en tot el país durant aquest període. Al Regne Unit les cuculles en aquests temps, tendeixen generalment a ser reservats per a la construcció eclesiàstica, l'excepció a aquesta regla va ser l'agulla a [[Burghley House]], construïda per al Canceller d'[[Elizabeth I]] el [[1585]].

Al [[Renaixement]] primerenc, la cuculla no es va limitar al Regne Unit: la difusió de la moda va abastar tota Europa. A [[Anvers]], la torre de 123 m va ser l'estructura més alta als Països Baixos durant més de cinc segles. Entre 1221 i 1457 altes agulles calades i ricament decorades van ser construïdes per a la [[Catedral de Burgos]], a Espanya, mentre que a la [[catedral d'Ulm]] a Alemanya, l'alta torre de 161 m va ser la més alta del món durant segles, construïda en estil [[gòtic francès]] entre 1377 i 1417.

Curiosament, els italians no van adoptar la cuculla com un element arquitectònic amb autèntic entusiasme i van preferir els estils clàssics. L'estil gòtic i elsles seusseves altsaltes cuculles van ser una característica de l'Europa germànica del nord i mai va ser del gust italià, els pocs edificis d'estil gòtic amb agulles a Itàlia sempre semblen estranys a la tendència de l'entorn.

La barreja dels estils clàssics amb unales agulla cucullacuculles es va produir molt més tard. El 1822, a Londres, [[John Nash]] va construir l'Església de Tots Sants, Langham Place, un temple clàssic circular, amb columnes jòniques rematades per una cuculla amb el suport de columnes corínties.

Durant el segle XIX l'estil [[neogòtic]] no coneixia límits. Amb els avenços en la tecnologia, la producció d'acer, i les tècniques de construcció, les torres i cuculles van gaudir d'un augment sense precedents, les famoses agulles de la catedral de Colònia, dissenyadadissenyades segles abans, finalment es van completar amb estructura d'acer en aquesta època.