Ernest Reyer: diferència entre les revisions

 

El [[1850]] féu cantar la seva [[oda]] simfònica amb cors ''Sélam'', amb text de [[Teòfil Gautier]], i el [[1854]] estrena la seva primera òpera ''[[Maître Wolfram]]'', que fou molt ben acollida, així com les següents, però a partir del [[1871]] començà per a Reyer una època de desgracies i les portes de tots els teatres lírics de [[França]] es tancaren per a ell, veient-se obligat a estrenar les seves millors òperes a [[Brussel•les]], i només l'èxit aconseguit obligà l'empresa de l'[[Òpera de París]] a admetre les partitures del ja veterà compositor, que succeí a [[Félicien-César David|David]] en l'Acadèmia de Belles Arts i en [[Hector Berlioz|Berlioz]] en la crítica musical del ''Journal des Débats''.