Dinastia Zhou: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: ta:சவு அரசமரபு
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 17:
A partir d'aquí els territoris delegats als senyors es van fer independents de fet (un centenar d'estats foren independents) però es va mantenir la ficció del reconeixement del sobirà per dret diví. Un gran creixement econòmic es va produir durant aquest temps en el que Xina va entrar a l'edat del ferro que va permetre desenvolupar tècniques d'irrigació i construir noves arades millors i més productives; també es va incrementar la població i van començar a sorgir els comerciants i negociants de tota mena; la seva existència feia necessària la millora dels camins, que eren transitats ara principalment per cavalls. Això va permetre als senyors estendre el seu territori (els territoris fronterers). Va sorgir la cavalleria militar. El poder de la dinastia es va anar reduint i la fragmentació es va accelerar.
 
La dinastia oriental es divideix en dos subperíodes: [[Període de Primaveres i Tardors]] (770-476 aC) tal com l'anomena una crònica històrica del seu temps; i el [[període dels Estats guerrers]] (475-221 aC).
 
En el primer període van sorgir una sèrie d'estats que formaven aliances sota l'hegemonia d'un dels reis (vegeu [[Zhou#Llista d'estats|llista]])
 
Durant el segon període es va desenvolupar la filosofia clàssica xinesa, amb l'aparició de les anomenades "[[Cent escoles de pensament]]". Destaca per sobre de totes la figura de [[Confuci]], representant de la classe emergent d'administradors i consellers. També va sorgir l'escola [[taoista]], explicada al llibre ''[[Dao De Jing]]'', "El Clàssic del Camí i la Virtut" suposadament escrit per [[Laozi]]. Una tercera escola de filosofia fou el [[legalisme]] o legisme, que esdevindria la doctrina oficial de l'estat sota la següent dinastia ([[Dinastia Qin|Qin]]).
 
Set estats o hegemonies van adquirir un poder per damunt d'altres (van subsistir Zhou i Lu com a estats de certa importància) i van lluitar pel poder fins que els Qin van enderrocar la dinastia i va conquistar els altres estats: Ch'in, Ch'u, Ch'i, Yen, Chao (abans Chin), Wei i Sung.
Línia 55:
*Yung
*Kue'i
*Ch'u (2 comarques)
*Ku
*Lo
Línia 118:
* Zhao Wang (Ji Xia) vers 978-956 aC
* Mu Wang (Ji Man) vers 956-c. 918 aC
* Gong Wang (Ji Yi) vers 918-c. 903 aC
* Yi Wang (Ji Jian) vers 903-873 aC
* Xiao Wang (Ji Bi Fang) 872-868 aC
Línia 127:
* Ping Wang (Ji Yi Jiu) 770-719 aC
{{columna nova}}
* Xi Wang 770-760 aC
* Huan Wang (Ji Lin) 719-696 aC
* Xiang Wang 696-681 aC
Línia 136:
* Shu Dai Wang 636-635 aC
* Qing Wang (Ji Ren Chen) 618-612 aC
* Kuang Wang (Ji Ban) 612-606 aC
* Ding Wang (Ji Yu) 606-585 aC
* Jian Wang (Ji Yi) 585-571 aC
Línia 147:
* Zhen Ding Wang (Ji Jie) 468-441 aC
* Kao Wang (Ji Wei) 440-425 aC
* Ai Wang (Ji Qu Ji) 440 aC
* Si Wang (Ji Di Shu) 440 aC
* Wei Lie Wang (Ji Wu) 425-401 aC
* An Wang (Ji Jiao) 401-375 aC
* Lie Wang (Ji Xi) 375-368 aC
* Xian Wang (Ji Jiong) 368-320 aC
* Shen Jing Wang (Ji Ding) 320-314 aC
* Nan Wang (Ji Yan) 314-256 aC
* Hui Wang 256-225 aC
{{final columnes}}