Sigurd I de Noruega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 18:
La tardor de 1107, amb 18 anys, Sigurd salpà de Bergen al capdavant de 60 naus que portaven un exèrcit d'uns 5.000 homes. Els croats van passar l'hivern a Anglaterra, on Enric I els va acollir. A la primavera posaren rumb fins a [[Santiago de Compostel·la]], on passaren uns mesos més. De camí cap al sud van prendre el castell de [[Sintra]], i tot seguit guanyaren una nova batalla contra els musulmans de l'[[Al-Andalus]] a Lisboa.
 
Un cop al Mediterrani, van atacar els sarraïns de les Balears amb victòries a [[Batalla de Formentera (1109)|Formentera]], [[Batalla d'Eivissa (1109)|Eivissa]] i [[Batalla de Menorca (1109)|Menorca]], en les que obtingueren grans botins. L'èxit dels noruecs podria haver inspirat la [[croada pisano-catalana]] cinc anys més tard. Al passar per Palerm, Sigurd va visitar el rei normand [[Roger II de Sicília]].
 
Finalment, després de tres anys de viatge els croats van arribar al regne de Jersualem, on van ser rebuts de forma entusiasta pel rei [[Balduí I de Jerusalem|Balduí I]]. Després d’una cavalcada per la riba del Jordà, Balduí va convencer a Sigurd de que l’ajudés a conquerir la ciutat de [[Sidó]], en poder del fatimides. El setge va ser un èxit i les forces croades van prendre la ciutat el [[5 de desembre]] de [[1110]]. En agraïment, Balduí i Gibel·lí d’Arles, patriarca de Jerusalem, van entregar a Sigurd un fragment de la [[Veracreu|Santa Creu]].