Televisió terrestre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-un major nombre de +més) |
||
Línia 4:
Existeixen tres sistemes per la [[codificació]] en [[color]] en la transmisió de televisió analògica: el [[PAL]], el [[SECAM]] i el [[NTSC]]. Als [[Estats Units]] i gran part de la resta d'[[Amèrica del Nord]] també, la televisió terrestre sofria una transformació revolucionària amb la final acceptació de la norma [[NTSC]] perquè el televisors emetessin en color el [[1953]]. Més tard, l'[[Europa]] i la resta del món triaven entre el [[PAL]] el [[SECAM]] o adoptaven el NTSC.
A més a més a l'amenaça des de [[CATV]], la televisió terrestre analògica és ara també subjecte a competència des de la [[televisió per satèl·lit]] i distribució de vídeo i contingut de pel·lícules per [[Internet]]. La tecnologia de [[televisió digital terrestre]] s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisió digital terrestre, especialment [[HDTV]], pot marcar el final per la recepció de la televisió analògica. Les [[antena|antenes]] receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificada digitalment, de millor qualitat, inclús de més definició com la [[HDTV]]. L´ample de banda de la senyal digital és unes 5 vegades menor que l´analògica, i això significa
Al [[Regne Unit]], les freqüències d'[[UHF]] es van utilitzar per primera vegada el [[1964]] amb la introducció de la [[BBC2]] (com la 2 de [[TVE]]). La radiodifusió televisiva en freqüències de [[VHF]] es va deixar d´utilitzar el [[6 de gener]] de [[1985]].
| |||