Llengües germàniques: diferència entre les revisions

La mobilitat de les tribus [[germànics|germàniques]] va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva [[parla]], conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'[[antic nòrdic]] parlat a assentaments des de [[GroenlàndiaGrenlàndia]] i [[Vinland]] fins a [[Rússia]] o [[Normandia]] durant l'[[edat mitjana]], el [[neerlandès]] i l'[[anglès]] estesos per via d'imperis colonials a partir de l'[[Edat Moderna]] i l'[[alemany]] esdevenint l'idioma més parlat del centre d'[[Europa]]. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona [[llengua]] és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'[[anglès]].