Ernest Ansermet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Ernest_Ansermet_and_Wilhelm_Kempff_(1965)_by_Erling_Mandelmann.jpg a partir del peu de foto |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom
| imatge
| peu
| data_naix
| lloc_naix
| data_mort
| lloc_mort
| altres_noms =
| conegut_per =
| ocupació
}}
'''Ernest Alexandre Ansermet''' ([[Vevey]], [[11 de novembre]] de [[1883]] - [[20 de febrer]] de [[1969]]) va ser un [[director d'orquestra]] [[Suïssa|suís]]. Tot i que va ser contemporani de [[Wilhelm Furtwängler]] i [[Otto Klemperer]], representa en molts aspectes una tradició i una aproximació a la direcció orquestral ben diferents als dels dos músics esmentats.
Línia 19:
L'any 1918, Ansermet va fundar la seua pròpia orquestra, l'[[Orchestre de la Suisse Romande]] (OSR). Amb aquesta formació va fer gires pertot Europa i Amèrica i hi esdevingué cèlebre per les seues acurades interpretacions de música moderna. Va fer primers enregistraments d'obres d'Stravinski, com ara el ''Capriccio'' per a piano i orquestra, amb el compositor com a solista. A més a més, va ser un dels primers músics que provinents del camp de la música culta es van interessar pel [[jazz]] seriosament, i l'any 1919 va escriure un elogiós article sobre [[Sidney Bechet]].
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], Ansermet i la seua orquestra van atènyer un lloc de gran relleu arran del seu durador contracte amb la companyia discogràfica [[Decca Records]]. Des de llavors fins a la seua mort, va enregistrar gran part del seu repertori, sovint dues o tres vegades. Les seues interpretacions van ser considerades àmpliament com diàfanes i autoritzades, tot i que la qualitat orquestral no sempre assolia els més elevats estàndards internacionals i que diferien notablement de les d'altres famosos especialistes del [[segle XX]] com ara [[Pierre Monteux]] o el mateix Stravinski. Ansermet desaprovava la pràctica de Stravinski de revisar les seues obres, i sempre va programar les versions originals. Tot i que també va interpretar obres d'altres compositors del [[segle XX]], com ara [[Arthur Honegger]] i [[Frank Martin (compositor)|Frank Martin]], va evitar les obres d'[[Arnold Schönberg]] i els seus seguidors, i va mostrar-se crític amb Stravinski quan aquest va adoptar la tècnica [[dodecafonisme|dodecafònica]].<ref>{{cite journal | last=Krausz | first=Michael | authorlink= | coauthors= | year=1984 | month=Summer| title=The Tonal and the Foundational: Ansermet on Stravinsky | journal=The Journal of Aesthetics and Art Criticism | volume=42
En els seus darrers anys, ell i la seua formació van sorprendre tothom amb una sèrie de discos dedicats a la música de [[Joseph Haydn|Haydn]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i [[Johannes Brahms|Brahms]]. Les interpretacions no palesaven el caràcter convencional germànic i van ser molt criticades en el moment de la seua aparició, però recentment han començat a ser més apreciades.
Al maig de 1954, [[Decca Records|Decca]] va fer amb Ansermet i la seua orquestra els primers enregistraments [[estereofònic]]s a Europa.
Ansermet era un home ardent, que defensava les seues opinions amb vehemència. Al [[Regne Unit]] es va fer conegut entre les orquestres pels seus tensos assajos, en un país on hom estava acostumat al més jovial estil de Sir [[Thomas Beecham]] o les maneres més pausades de Sir [[Adrian Boult]]. El seu darrer enregistrament; ''[[L'ocell de foc]]'' de Stravinski, es va realitzar a [[Londres]] amb la [[Philharmonia|New Philharmonia Orchestra]], i s'hi va incloure un fragment de les sessions d'assaig com a homenatge.
A més de la seua tasca com a director d'orquestra, Ansermet va compondre algunes peces per a piano i algunes obres orquestrals, entre elles un poema simfònic titulat ''Feuilles de Printemps'' (Fulles de Primavera).
== Referències ==
Línia 34:
== Obres==
=== En concert ===
* [[Igor Stravinski|Stravinski]], ''[[Histoire du soldat]]'', [[Lausana]],
* Stravinski, ''[[Capriccio per a piano i orquestra]]'', compositor com a solista, 6 de desembre de 1929
Línia 53:
=== Correspondència ===
* Piguet, Jean-Claude (ed.) 1976. ''{{lang|fr|Ernest Ansermet,
* Tappolet, Claude (ed.). 2006. ''{{lang|fr|Ernest Ansermet, correspondances avec des compositeurs américains (1926–1966): d'Aaron Copland à Virgil Thomson, les grands maîtres du nouveau monde}}''. Ginebra: Georg.
* Tappolet, Claude (ed.). 1999. ''{{lang|fr|Ernest Ansermet: Correspondances avec des chefs d'orchestre célèbres (1913–1969): précédées d'un Souvenir d'Arturo Toscanini par Ernest Ansermet (1967)}}''. Ginebra: Georg. ISBN 2-8257-0662-0
Línia 59:
* Tappolet, Claude (ed.). 1990–91. ''{{lang|fr|Correspondance Ansermet-Strawinsky (1914–1967)}}''. Ginebra: Georg.
* Tappolet, Claude (ed.). 1989a. ''{{lang|fr|Correspondance Ansermet-Ramuz, 1906–1941}}''. Prefaci de Maurice Zermatten. Ginebra: Georg; París: Eshel. ISBN 2-8257-0183-1
* Tappolet, Claude (ed.). 1989b. ''Lettres de compositeurs suisses à Ernest Ansermet, 1906-1963 '' Avant-propos de Conrad Beck; postfaci de Julien-François Zbinden. Ginebra: Georg. ISBN
* Tappolet, Claude (ed.). 1983. ''{{lang|fr|Correspondance Ernest Ansermet, R.-Aloys Mooser: 1915-1969. Précédée d'un Voyage à Munich (1924) et suivie d'un Hommage à Ernest Ansermet par R.-Aloys Mooser (1969)}}''. Prefaci de René Dovaz. Ginebra: Georg. ISBN 2-8257-0092-4
| |||