Síntesi total: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Sintesi Total}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
La '''síntesi total''' en [[química orgànica]] és, en principi, la [[síntesi química]] completa de molècules orgàniques complexes a partir de les seves peces més petites, normalment sense l’ajut de processos biològics.<ref>{{cite journal | author = K. C. Nicolaou, D. Vourloumis, N. Winssinger and P. S. Baran | title = The Art and Science of Total Synthesis at the Dawn of the Twenty-First Century | year = 2000 | journal = [[Angewandte Chemie International Edition]] | volume = 39 | issue = 1 | pages = 44–122 | doi = 10.1002/(SICI)1521-3773(20000103)39:1<44::AID-ANIE44>3.0.CO;2-L | url = http://www.scripps.edu/chem/nicolaou/images/pdfs/MS456.pdf | format = reprint | pmid=10649349}}</ref><ref>{{cite book |author= Nicolaou, K. C.; Sorensen, E. J. |title= Classics in Total Synthesis: Targets, Strategies, Methods |publisher= [[John Wiley & Sons|Wiley]] |year= 1996 | isbn= 978-3527292318 }}</ref><ref>{{cite book |author= Nicolaou, K. C.; Snyder, S. A. |title= Classics in Total Synthesis II: More Targets, Strategies, Methods |publisher= [[John Wiley & Sons|Wiley]] |year= 2003 |isbn= 978-3527306848 }}</ref> En la pràctica, aquestes peces més petites estan disponibles comercialment en quantitats en brut o en semibrut, i sovint són precursors petroquímics. De vegades productes naturals en brut (per exemple sucres) es fan servir com material de partida. Les molècules objectiu poden ser productes naturals ([[biomolècules]]) o compostos orgànics.
==Història==
La primera demostració de síntesi orgànica total la va fer [[Friedrich Wöhler]] amb la síntesi de la [[urea]] el 1828, i la primera síntesi total amb finalitat comercial la va fer [[Gustaf Komppa]] amb la síntesi de la [[càmfora]] el 1903.
 
Actualment, la síntesi total sovint es justifica com un terreny de joc per al desenvolupament de noves reaccions i vies en la química. De vegades la síntesi total inspira el desenvolupament de nous mecanismes, catalitzadors o tècniques.
 
==Exemples==
Exemples clàssics són la síntesi total del [[colesterol]], [[cortisona]], [[estricnina]], [[àcid lisèrgic]], [[reserpina]], [[clorofil·la]], [[colquicina]], [[cobalamina|vitamina B<sub>12</sub>]] i [[prostaglandina|prostaglandina F-2a]] pel guanyador del [[Premi Nobel]] [[Robert Burns Woodward]], entre 1945 i 1976. Un altre exemple és la síntesis total de la [[quinina]], que es va fer fa 150 años. En alguns casos, les estructures de las molècules assignades por mètodes espectroscòpics es va veure que eren equivocades, quan es va procedir a fer-ne la síntesi.
 
[[Elias James Corey]] guanyà el [[Premi Nobel de Química]] el 1990 pels seus assoliments en la síntesis total i el desenvolupament de l’[[anàlisi retrosintètica]]. El 2005, el grup de Corey publicà una síntesi total de l’[[aflatoxina]], i el 2006 una síntesi total de l’[[oseltamivir]].
 
== Referències ==