Mengistu Haile Mariam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Mengistu Hailé Mariam ''' ([[Walaita]], [[21 de maig]] de [[1937]]<ref name=birth-info>[ Mengistu Haile Mariam, BBC News Online 12 de desembre de 2006 a [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/6171927.stm]</ref>) fou un militar i home d'estat [[Etiòpia|etíop]], [[tinent coronel]] de l'exèrcit d'Etiòpia, líder del [[Consell Administratiu Militar Provisional]] (conegut com ''[[Derg]]'' ), la junta militar que va assumir el poder després de l'enderrocament de l'emperador (''negus'') [[Haile Selassie]], entre els anys [[1974]] i [[1987]], i president de la [[República Democràtica Popular d'Etiòpia]] des de 1987 a [[1991]], quan va ser enderrocat.
Secretari General del [[Partit dels Treballadors d'Etiòpia]] (el partit únic, de caràcter marxista-leninista; 1984-91), i anomenat en ocasions ''Negus Roig'', la seva gestió interna va estar marcada per una col·lectivització d'[[Sovkhoz|inspiració soviètica]], fams massives que van provocar a prop d'un milió de morts (de les que els anticomunistes responsabilitzen directament al propi Mengistu),<ref>Clay & Holcomb (1986: 189); Ofcansky & Berry (2004: 84-5); Waal (1991: 157-76).</Ref> una constant repressió, diversos aixecaments contra el seus règim o més aviat contra l'estat central, i la fase més cruenta de la guerra de la independència d'Eritrea, mentre que l'exterior va ser dominada per la [[Segona guerra etíop-somali|invasió somali de 1977-8]].
En l'actualitat, viu en exili a [[Zimbabwe]], acollit pel president [[Robert Mugabe]]. El [[2006]] la justícia etíop el va trobar culpable (''in absentia'') dels càrrecs de [[genocidi]] durant l'anomenat [[Terror Roig]] i el va condemnar a mort ( [[2008]]), encara que ha negat constantment les esmentades acusacions. El judici s'ha fet sota el govern dels que el van enderrocar que són responsables de moltes violacions dels drets humans i limitacions de la llibertat política.
 
Línia 23:
El [[27 d'agost]] de [[1975]] el deposat ''negus'' d'Etiòpia, Haile Selassie, moria en circumstàncies no aclarides a l'edat de 83 anys. Oficialment es va declarar que la mort es va deure a complicacions després d'una operació a la pròstata.<Ref> [http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/0723.html New York Times: Haile Selassie of Ethiopia dies at 83]</ref> Tanmateix, els seus partidaris assenyalen que va ser assassinat per ordre de Mengistu.<Ref>[http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D05E3Df1239F935A35752C1A9669C8B63&scp=2&sq=Haile+Selassie&st=nyt New York Times: An Imperial Burial for Haile Selassie, 25 Years After Death]</ref>
 
== El Terror Roig ==
 
El novembre de [[1977]], després d'un atemptat en plena reunió del ''Derg'', que acabaria amb la vida del general Tafari Benti i alguns dels seus seguidors, Mengistu va adquirir el lideratge indiscutible del país, sent nomenat president i cap d'Estat. Va consolidar la seva posició després de l'execució del seu antic col·laborador, el coronel [[Atnafu Abate]], acusant-lo d'"enemic de la revolució". El poder total assolit per Mengistu va despertar la resistència del PRPE, que el van acusar de tenir una ideologia totalitària comunista i de ser el responsable dels atacs als seus opositors.
Línia 45:
== Conflictes i caiguda ==
 
A finals de [[1980]] amb l'evacuació dels soldats cubans, i limitada l'ajuda militar i econòmica de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]], l'exèrcit etíop va perdre tot el territori guanyat a Eritrea. El [[1988]], el [[Front Popular d'Alliberament d'Eritrea]] es va apoderar de la ciutat d'[[Afabet]] i el [[1990]] va capturar el port de [[Massawa]]. El [[1989]] [[Meles Zenawi]], dirigent del [[Front Popular d'Alliberament de Tigré]], un petit grup regional que fou armat i entrenat pel [[Front Popular d'Alliberament d'Eritrea]] després de 1975 i que havia aconseguit progressivament el domini de la major part de la regió Tigré, es va aliar a altres moviments polítics o militars de altres regions etíops per formar el [[Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop]], el qual després d'una guerra civil va aconseguir capturar el febrer de [[1991]] les ciutats de [[Gondar]] i [[Gojam]]. El [[23 de maig]] de [[1991]], les tropes rebels de Zenawi van entrar a [[Addis Abeba]], enderrocant Mengistu, que va buscar asil polític a [[Zimbabwe]], sent acollit per [[Robert Mugabe]].
 
== Condemnes en l'exili ==
Línia 62:
* '''Medalla d'Or Frédéric Joliot-Curie''' del Consell Mundial de la Pau, el 1978.<ref>World affairs report, 1980, California Institute of International Studies</ref>
* '''Ordre de Playa Girón''' de la República de Cuba el 1978 por «la seva valerosa lluita contra l'imperialisme i la reacció, la seva promoció de mesures radicals en benefici del poble i les seves extraordinàries contribucions a la victòria de l'Àfrica contra totes les formes d'opressió.»<Ref>[http://etiocubanos.com/mediapool/52/522260/data/Granma9.jpg Pàg. 4 de ''Granma'' en anglès del 30 d'abril de 1978: «Fidel presents Playa Girón National Order to Lieutenant Colonel Mengistu Haile Mariam».]</ref>
* '''[[Orde de la Revolució d'Octubre]]''' de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] el 1980.<Ref>[http://encyclopedia2.thefreedictionary.com/Haile+Mariam,+Mengistu Biografia de Mengistu en la ''Gran Enciclopèdia Soviètica'', tercera edició (1970-1979).]</ref>
 
== Vegeu també ==
Línia 68:
* [[República Democràtica Popular d'Etiòpia]]
 
== Notes i Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* Clay, Jw, & Hompton,Bk (1986): ''Politics and the Ethiopian Famine, 1974-1985''. Nueva Brunswick y Oxford: Transaction Books ISBN 0-939521-34-2
* Ofkansky & Berry, L. (2004): ''[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/ettoc.html Ethiopia, A Country Study]''. Whitefish: Kessinger Publishing. ISBN 1-41912-689-X
* Santamaria, I. (1998) "Afrocomunismos: Etiopía, Angola y Mozambique". En COURTOIS, S., ''et al''. (eds.), ''El libro negro del comunismo''. Barcelona: Planeta, pp. 767-77.
* Waal, A. de (1991): ''Evil days: thirty years of war and famine in Ethiopia''. Nueva York & Londres: Human Rights Watch. ISBN 1-56432-038-3
 
== Enllaços externs ==